Cal prendre nota (Toni ROCA)

Febreret curt -diu la llegenda- més dolent que el turc. Però ara el febrer, amb turc o sense turc (per cert enguany és bixest i això vol dir un dia de regal, sembla dir adéu a tantes coses... A un carnaval que fou tant brillant com efímer entre un esperit bellugadís i un clima obert de concòrdia i de plena participació. O la desfilada per la turística Fitur, amb carpa i polèmica inclosa, que a la gent del PP la cosa, l´invent, no li agradà ni poc ni mica. Bé. Tenen dret al plor i al gemec. La Constitució de forma plena els protegeix.

Febrer, tradicionalment, aquí i al món conegut com a món lliure, mai va gaudir de prestigi o voluntat de viure com, per exemple, l´agost que és clar i rotund. O octubre, que anuncia tardor i recolliment espiritual a totes les nostres parròquies. Per citar dos mesos que agraden i porten al seu interior petits grams de felicitat, que sempre és magnífica. Cert que altres mesos, potser abril o maig, es podrien incloure a la llista. De manera definitiva, febrer, no. Febrer cau malament. És antipàtic i lleig. Petit i d´escassa estatura moral. El seu perfil psicològic és feble, molt tovet, de baixíssima qualitat. Està ubicat entre un gener de minves que ens allibera de la contaminació epidèrmica dels Nadals i un març que, malgrat el vent, vol ser de primavera i d´esperança. Febrer fou quan la dreta emprenyada de tanta democràcia contractà en Tejero aquell per animar la festa.

Febrer no passa cap prova i ho té més cru que Rajoy el proper 9 de març.