Ciurons i una corbata de Luxemburg (Toni ROCA)

El menjar és simple com un anell, clar com la llum d´un migdia d´estiu, rotund com la prosa de Faulkner. Això vol dir un extraordinari plat de ciurons cuinats a consciència. La persona que m´acompanya és culta, civilitzada. Lògic. És la marca de la casa, i el benvolgut (i pacient) lector ja ho sap prou bé. És el migdia d´un bell dissabte de febrer i el menjador d´Ebusus detecta un clima de pau i tranquil·litat. «La dreta encara dorm la migdiada», comunico a la meva convidada, que és de noble presència interior i d´un exterior de certa duresa, trencada per una amplia rialla que encomana. Dona de perfil psicològic amable i expressiu. La gent de Castella -tota la gent de Castella?- és així.

Entre cullerada de ciurons i gots de vi, la conversa és incisiva però intel·ligent. Algunes persones de l´entorn, discretes, escampades per sofàs i sillons volen dibuixar la situació. «Estan difunts, però no ho saben. Són zombis, els no-morts, estranys éssers sortits de `La noche de los muertos vivientes´». Ella, astorada, calla. Després trenca el silenci: «Doncs a mi em recorden `Los otros´. O `El orfanato´. Sí. Potser, sí. A les acaballes, la dama blanca i de Castella em regala una corbata de luxe que a sota porta la llegenda següent: «Présidence luxembourgeoise du Consell de l´Union Européenne». Meravellós. I la dreta? Ingràvida, al llimbs, dorm.