Sí, votaré PP (Toni ROCA)

No tenia encara decidit el sentit del meu vot el proper 9 de març. Dubtava entre propostes, diuen, progressistes o d´esquerres i -per què no?- a la vegada em deixava seduir per altres forces polítiques conservadores. Però la lectura atenta d´un article de Manuel Vicent publicat a `El País´ i la veritat revelada per Benet XVI -que, contràriament al seu antecessor, afirma que l´infern, existeix i és etern- decantà la balança. Escriu l´escriptor valencià: «El infierno no es un parque de atracciones, sino un fuego real donde vamos a arder por nuestros pecados aunque podríamos librarnos de este castigo si votamos a la derecha». I, és clar, com que no tinc cap desig de viatjar a les profunditats terribles de l´infern, perquè al cap i a la fi em trobaria en Zaplana urbanitzant terrenys, dissenyant parcs temàtics o camps de golf (que per això, i només per això, està feta la política), la meva decisió, i així ho comunicaré a José Juan Cardona, serà votar al Partit Popular, fer president del Govern a Mariano Rajoy i lliurarme d´anar a parar al maleït i angoixant infern. Dit i fet. Sota el paraigües de la dreta, protegit pels populars, tinc guanyat el cel a la terra, i a preu molt ajustat a la realitat. Un vot, una urna i a la mitjanit, el resultat. La meva felicitat és immensa, a una edat relativa i encara esperançadora la llum divina m´il·lumina el rostre, el cor i l´ànima. Després de tantes i tantes mentides, la gran veritat s´obre pas: cal votar al PP. I això faré.