Cal prendre nota (Toni ROCA)

Najat el Hachmi, escriptora i en català, va néixer al Marroc el 1979. Arriba a l´edat de vuit anys a Catalunya, concretament a la ciutat de Vic. S´ha adapta molt bé a l´ambient que el destí li ofereix -o li imposa per raons de fam i supervivència allà, a ca seua-, estudia Filologia. I fa unes setmanes guanyà el premi Ramon Llull per la novel·la, que aquí, fervorosament, recomano: `L´últim patriarca´. Tot un símbol. Símbol que és realitat evident d´integració a la nova terra, al nou país? No ho sé. En tot cas, una decisió, un convenciment que no vol fer extensiu a ningú. Ni té intenció d´aixecar cap bandera, però que a la vegada ningú li aixequi. Najat el Hachmit no vol considerar-se com exemple a imitar i defuig de símbols o de representacions que la podrien obligar a interpretar un paper que no li pertoca. Ella va prendre una decisió amb fidelitat, fins ara, a la promesa, al compromís. Però no vol que l´agafin com un model a imitar. Es vol sentir una més, integrada a la societat que viu al seu entorn. Res més. No vol, i és comprensible, adquirir una responsabilitat de tipus moral. Cal assumir les coses amb naturalitat i deixar-se d´històries. Sobre la seva generació arribada, en declaracions fetes a `El Periodico de Catalunya´ no dubta a afirmar que «només volen viure com un més i que es deixi tant de estigmatitzar el seu origen com de donar-hi una importància capital...». Paraules clares i directes, que obren un camí, que res no tallen. Si, cal prendre nota dels mots de Najat el Hachmi.