Els Verds i l´espai polític (Miquel Àngel LLAUGER / Membre dels Verds i diputat al Parlament de les Illes Balears9

L´article `Un espai polític per a l´ecologisme´, signat per Bernat Joan i aparegut a les pàgines d´aquest diari, nega a Els Verds pràcticament tot allò que es pot negar a un partit polític: raó de ser, credibilitat, i fins i tot honradesa, en la mesura que qui acusa un altre d´estafa no parla massa bé de la seva honradesa. No sóc capaç de trobar la justificació d´aquest atac gratuït, i menys encara la seva motivació: compartim massa plantejaments, i tenim massa coses a defensar junts, com per dedicar-nos a perdre el temps deixant-nos els uns als altres com padassos bruts.

Hi ha arguments, però, que no es poden deixar de contestar. Podem passar per alt les estrafolàries consideracions sobre si els ecologistes hauríem d´estar, en coherència amb els nostres plantejaments, en contra del divorci. Seria massa fàcil retornar caricatura per caricatura i dir, per exemple, que els nacionalistes d´estricta congruència haurien d´estar en contra del dret de les dones a vestir calçons, fet que atempta contra els usos tradicionals que conformen la nostra identitat com a poble. Un disbarat, no? Doncs igual que allò dels ecologistes i el divorci.

Em detindré una mica més en els arguments que aspiren, si més no, a presentar-se com a seriosos. El primer està molt vist: és aquell que menysté l´ecologisme polític perquè només s´ocupa de la qüestió ambiental. Si no ho digués algú que ha compartit grup parlamentari amb els Verds europeus ho podríem atribuir a ignorància. El moviment polític verd presenta, a partir de plantejaments ecologistes i pacifistes, una visió i un programa d´acció complets sobre tot allò que configura l´agenda política. Oferiria a Bernat Joan milers de pàgines de programes polítics i posicionaments sobre els temes més diversos, si no sapigués que sap perfectament on trobar-los.

Després ve la desacreditació expressament dedicada als Verds balears. Dir que s´ha acabat la «representació parlamentària autònoma» dels Verds m´obliga a al·legar com a prova en contra el meu escó de diputat al Parlament de les Illes Balears. Si la representació no és «autònonoma», tampoc no ho és la dels altres socis de la coalició que va venir a bé a incloure´m en la seva candidatura. I si la presència parlamentària dels Verds es devalua per venir d´una coalició, deu passar exactament el mateix (aquí m´ho posa fàcil) amb la d´ERC, no?

L´afecte de Bernat Joan cap als Verds que hem fet coalició amb EU es posa de manifest en la consideració segons la qual els Verds de Menorca, els que han fet coalició amb Unitat, són «els que tenen més suport social i els que no han practicat el tactisme polític ni la frivolitat». Desperés de llegir això del «tactisme», tenc la llengua que em fa mal de tant de mossegar-me-la, i no precisament per ganes de dir res dels amics Verds de Menorca.

L´acusació final, la més forta, la d´estafa, m´imagín que ve d´intentar fer veure que utilitzar el nostre nom (registrat de fa anys i corresponent a un partit amb militants, amb càrrecs públics i amb votants) equival a voler fer creure que tenim l´exclusiva sobre els plantejaments ecologistes. No sé per què. Som Els Verds, fem les aliances que trobam coherents amb el nostre ideari polític d´esquerres, i saludam totes les incorporacions de plantejaments com els nostres a les altres forces polítiques. Si a les Balears hi hagués un partit que es digués `Partit Nacionalista´, jo, per la meva part, ni m´ofendria ni li negaria el dret a usar el nom, però tampoc no renunciaria a tenir els meus propis plantejaments (que en molt bona part coincidirien amb els del `Partit Nacionalista´) sobre qüestions com l´aprofundiment en l´autogovern, el canvi del finançament o la defensa del català. En fi: ¿i si ens dedicàssim, els progressistes, a cercar allò que ens uneix en lloc de ficar-nos el dit dins l´ull de l´altre?