Adlib (Toni ROCA)

Penso que celebrar tots els anys l´edició Adlib pels voltants de l´octubre és una idea excel·lent, almenys és plausible i és pragmàtica. Alguns dels professionals de la moda pensen perfectament tot el contrari. Com sempre, cadascú té les seves idees, els seus projectes personals. La tardor, a les acaballes de la temporada, quan l´estiu llença la clau del tancament i fins l´any que ve, és un moment apropiat per a l´exhibició de vestits i roba nova sota el segell Adlib. Pot, en tot cas, allargar l´estiu que és, com ja sabem prou bé, l´obscur objecte del desig del món turístic. Fer una passarel·la a dades tardorenques, com a crepuscle dels darrers turistes, sembla del tot lògic i raonable. Seria -en realitat ja és, perquè en anteriors ocasions Adlib es celebrà a l´octubre- trencar una mica amb el passat, amb les formes i maneres d´entendre la moda i el seu lligam, estret, amb les illes i, a la vegada oferir un ample ventall de possibilitats cara al futur de la moda Adlib. Però com sempre succeeix dins el sempre llenagadís terreny de la moda, la controvèrsia, la discussió, fins i tot la polèmica encesa, torna a fer acte de presència. Adlib, ja en el seus orígens, als pòrtics dels setanta, fou de vegades un eixam d´abelles en dura pugna per un poder quasi sempre ínfim, d´escassa importància, però, al cap i a la fi, poder. Una vegada més, Adlib és fidel a si mateixa.