San Valentín: nunca te olvido (Toni ROCA)

Així cantaven les nenes aquelles, hereves directes de `las chicas de la Cruz Roja´, pels volts dels cinquanta, l'època daurada de la comèdia espanyola amb denominació d´origen marca Cifesa. O així. Llavors, la cançoneta del film `El día de los enamorados´ obtingué un èxit de ressonància al llarg d´un parell d´anys, i encara hi ha ràncies, decadents, cadenes de televisió que any rere any programen la pel·lícula en qüestió, pel·lícula que juntament amb `Qué bello es vivir´ és una de les cintes més vistes a la petita pantalla. De tota manera el que importa a tots els efectes és que avui és la diada grossa de Sant Valentí i totes les persones de bon cor i millor intenció que viuen un període d´amor i passió -és el meu cas personal- ho tenen tot preparadet per fer de la festa una festa alta i notable. ¿Evocarem, però, tots plegats, un 14 de febrer del anys vint quan, a un vell i atrotinat garatge de Xicago, la banda d´Al Capone provocà una extraordinària matança que ha passat a la història? Probable. Llavors, he tingut sempre un dubte, una interrogant que trasllado al lector: ¿el dia dels enamorats fou un invent d´El Corte Inglés o del famós pistoler? Mai el dubte provocà tanta i tanta angoixa al llarg de la meva vida. Perquè una cosa és un assassí molt ben organitzat i un altra, molt diferent, són uns grans magatzems. Però el dubte, la vacil·lació no ens ha de tallar avui cap emoció, cap sentiment. És Sant Valentí i ho hem de celebrar de forma apoteòsica.