Taxis: un tema complicat (Toni ROCA)

Tal vegada ara puc entendre per què anteriors administracions davant el tema del taxi a Eivissa, un problema llarg i difícil, complex, en comtes d´entrar a sac, directament, i furgar dins la ferida oberta -de sang excessiva i ara ho veig amb preocupació-, en la pràctica restaren muts. Muts i a la gàbia. Miraven en altres direccions mentre deixaven que la cosa, de mica en mica (encara que no tan de mica en mica) es transformàs en merda pura. Estiu rere estiu les llarguíssimes cues de gent a les dues de la matinada esperant un taxi que mai no arribava es convertí en un dels espectacles més decebedors de tota la nostra història. Un turista impacient i neguitós veia com les hores passaven i el cotxe -de servei públic, cal recordar-ho- sense fer acte de presència. I quan ho feia sovint era un anomenat `pirata´ que volia a l'agost fer l´agost amb tota la irregularitat possible, i a més a més, il·lícita. Un drama, perquè trobar-se sense taxi i a 15 kilòmetres de l´hotel, i ho dic per experiència pròpia, és veritablement un drama. Ara el sector del taxi, que és un sector poderós i d´influències en el nostre teixit social, es troba fort i presenta duríssima batalla en una guerra que volen guanyar i a ser possible per golejada. Però amb els canvis registrats a les institucions hi ha voluntat de negociar, d´arribar a acords perfectes per a tothom, però sobretot de resoldre el problema de la manca de taxis. Lògicament la resposta no s´ha fet esperar, i les vagues de protesta els caps de setmana són, per desgràcia, una realitat viva. Però els taxistes no tenen raó.