Els `neocons´ (Marián SUÁREZ / Diputada d´Eivissa pel Canvi al Parlament Balear)

Fa uns dies llegia un article de Soledad Gallego-Díaz que situava el fitxatge d´en Manuel Pizarro i l´exclusió d´en Ruiz Gallardón com exemples de l´avanç de posicions de l´ala més dura de la dreta espanyola dins el Partit Popular i deia que «la força que està prenent aquest corrent dins el PP és potser el fenomen més important de la dreta espanyola». És la conquesta del poder dels anomenats neocons.

És la dreta que tan bé connecta amb la integrista jerarquia catòlica, que afirma que s´han perdut el valors essencials i defensa la superioritat del valors que han fundat la civilització occidental. És la dreta que acaba proposant amb evidents ressonàncies xenòfobes un contracte als immigrants buit de contingut i que, simplement, pretén demostrar que es tindrà amb ells mà dura... perquè la por cap al diferent dóna vots. Com diu Miquel Àngel Llauger, «si el contracte obliga al mateix que obliga la llei, és irrellevant, i si obliga a coses a les quals la llei no obliga, és discriminatori».

Aquesta és també la dreta d´aquí, però amb una variant afegida local. Des de les darreres eleccions, estam assistint a l´aparició dels neocon...versos en la protecció del territori.

Resulta curiós observar que els qui són els responsables històrics de la desfeta del nostre territori, surtin ara presentant-se com els seus defensors. I és una immensa hipocresia que siguin els mateixos que fa uns mesos proposaven fer el port des Viver i altres tants al llarg del nostre litoral, que planejàvem fins a cinc camps de golf a la nostra illa, que van voler legalitzar Can Cretu i xiringuitos de platja de gent del partit, que van requalificar ses Variades per poder ser construïdes, que van asfaltar la nostra illa per fer les autovies, que van fer unes mesures específiques per poder construir en condicions que no es donaven a la resta de les illes, que van permetre edificar sa Caixota i es Cubells, que van donar les llicències per construir sa Pedrera, que van recuperar -entre molts altres- el pla parcial de Roca Llisa, que van deixar caure la declaració de BIC de Ses Feixes, que van promoure el camp de golf de Cala d´Hort o que van autoritzar, de forma més que qüestionable des d´un punt de vista legal, la urbanització de Roques Males.

Però és que, a més d´hipòcrita, és cínic que aquesta suposada conversió pública es produeixi mentre es critica la llei de mesures urgents per a un desenvolupament uranístic sostenible a les Illes Balears, que implica un canvi de rumb de la política territorial d´aquesta terra i la marxa enrere d´una bona part de les bases legals posades pel Partit Popular que permetien la destrucció del territori. No deixa de resultar paradoxal que els senyors Cardona i Palau qualifiquin de «política de protecció del ciment» una llei que deroga la de mesures específiques d´Eivissa i Formentera, la de camps de golf, les legalitzacions de Can Cretu i dels xiringuitos de platja, la requalificació de ses Variades, i, a més, protegeix àrees tant emblemàtiques com sa Pedrera, Benirràs, Roca Llisa, Cala d´Hort o preserva ses Feixes fins a l´aprovació del Pla General d´Ordenació Urbana de Vila.

I dic tot això des de la decepció i frustració política de no haver aconseguit que ses Roques Males hagin quedat també protegides però, també, des de la convicció que la protecció del territori és objectiu prioritari del compromís polític d´Eivissa pel Canvi.

Senyors neoconversos del Partit Popular: no són creïbles quan parlen de protecció del territori. Com diu el seu eslògan de campanya: tenen les idees molt clares sobre el territori i, a més, els fets són incontestables.