Eivissa, hivern del 90 (Toni ROCA)

Pels climes i atmosferes, que en tot cas es registrarien, a Eivissa podríem tornar al ja llunyà hivern de l´any 90 del segle passat, amb temperatures que superaven -terrible, terrible- els 15 graus. Per alegria de molts i per incertesa de gent civilitzada i culta. Culta i responsable, és clar.

Al fil dels escrits de meteoròlegs de confiança, experts professionals en el tema, per exemple, Vicent Aupí, cada dia present ferm a la plana del temps del nostre diari, l´hivern -o més ben dit: el no-hivern- del 2008, a més de desesperant, ens pot obligar a fer un viatge al passat de fa quasi vint anys. Tot té sempre una explicació, que almenys tècnicament és correcta però no evita la meva absoluta desolació.

Segons l´explicació científica, la cosa està provocada per un anticicló -maleït sigui- que una vegada establert més enllà del Botafoc es desplaça amb nocturnitat i traïdoria a les illes; i aquestes illes, on tradicionalment no plou mai però que han set capaces i han tingut la possibilitat de passar dos tardors continuades de molta aigua, ara es troben una mica assedegades, sota l´absència del necessari fred, inevitable per l´estructuració de la terra i de la seva fertilitat i fecunditat.

Erm territori i cap pluja sobre la geografia és nota negativa per a tothom, fins i tot també -però ells ho ignoren- pels fanàtics del sol i de l´estiu. Ni plou ni fa fred. I a hores del migdia, principis de calor. Tot això no és bo. És criminal...