De Joan Prats a Xico Tarrés, passant per Adolfo Villalonga, Enrique Mayans o Enrique Fajarnés, foren algunes de les veus il.lustres de la política local que feren arribar el seu discurs a un lloc que avui, per raons diverses, s´ha transformat en espai obert a la pintura i altres conseqüències de derivació artística. Allà on tradicionalment s´efectuava l´encesa discussió o polèmica política s´han substituit els quadres dels fills il.lustres, penjadets a la paret, per alguns dels noms de prestigi de la pintura feta a Balears al darrer segle. L´anomenada `sala capitular´ ara, des de fa poc dies, és lloc dedicat a les exposicions d´un Museu d´Art Contemporani en obres de reforma i actualització. Tot aquest canvi és la conseqüència provocada per l´incident entre l´Ajuntament i el bisbe de les Pitiüses en relació a tot allò que passà sobre una exposició del MAC presentada a l´Hospitalet. Un petit incident amb l´Església -«con la iglesia hemos topado, amigo Sancho»- motivà que es deixàs l´antiga església. I ara a un nou escenari, compartit amb el Museu Puget, que també acull obra, es presenta la mostra, d´excel.lent execució, `Tradició i contemporaneïtat´, amb peces extretes de la col.lecció de sa Nostra, entitat que enguany celebra els seus primers 125 anys d´existència. L´exposició és llarga i és ambiciosa, recull amb ample ventall pintura creada a les Balears des de la meitat del segle XIX fins els nostres dies. Una visita recomanable. I inevitable. Elena Ruiz ha fet una bona tasca i aviat canviarà el seu Ruiz original per un Roig més de casa nostra. Perfecte.