La Tempesta és l'última obra escrita per Shakespeare. Amb ella estem bàsicament davant d'un artefacte metateatral. L'illa de l'obra no deixa de ser l'espai de creació d'aquest dramaturg anomenat Pròsper i d'aquest director d'escena anomenat Ariel. És a dir, un teatre dins d'un altre teatre. I com a espai de creació que és, parlem d'un lloc on pot passar qualsevol cosa i on són llançats els personatges a viure un viatge revelador i de transformació.

I després estan, per descomptat, els grans temes (alguns d'ells recurrents en Shakespeare): l'exercici del poder, la llibertat a la qual apel·len tots els personatges, les presons mentals i físiques, la relació entre pares i fills, la venjança, el perdó i les segones oportunitats.

Proposem una versió de La Tempesta agosarada i visualment sorprenent, amb l'al·licient d'un repartiment de 9 intèrprets de primer ordre i de diferents generacions encapçalat per la gran actriu valenciana Teresa Lozano en el paper de Pròsper.

Producció de l'Institut Valencià de Cultura