39 escalons

Produïda per la Fundació César Manrique per celebrar el centenari del naixement d'aquesta figura clau de l'art del segle XX, De una isla és una experiència poètica i encisadora, una aventura molt propera al haiku japonès a la recerca dels orígens mitològics de l'illa de Lanzarote on la materialitat de les imatges impreses sobre suport fotoquímic de 16 mm, amb les textures i particularitats que el caracteritzen, es fusionen amb el paisatge desèrtic illenc cercant sobre el terreny restes, indicis i pistes que el mateix paisatge ofereix: els vents, els minerals, la botànica, les restes arqueològiques, les històries de l'illa a través dels temps. Tot plegat per intentar esbrinar el misteri d'aquest drama geològic que ha forjat el caràcter més profund de l'illa.

JOSÉ LUIS GUERIN (1960), és un dels grans representants del cinema d'autor europeu per la seva capacitat per crear una obra singular, poètica, que renova contínuament el llenguatge fílmic. Després d'una sèrie de curtmetratges dirigits entre el 1976 i el 1981, debuta en l'àmbit del llargmetratge amb Los motivos de Berta (1985), obra que obté, entre d'altres guardons, el Premi a la Qualitat del Ministerio de Cultura i el Premi Sant Jordi (RNE). Aquesta pel·lícula és seguida per Innisfree (1990), documental sobre l'empremta que va deixar el rodatge del film de John Ford L'home tranquil (1952) en el poble irlandès on es va rodar. Amb Tren de sombras (1997), Guerin fa una reflexió sobre el fet de filmar vist des dels seus orígens, com a memòria viva o com a recreació de ficcions. José Luis Guerin es revela davant del gran públic amb En construcción (2001), Premi Goya al millor llargmetratge documental, Premi Especial del Jurat al Festival de Sant Sebastià, Premi FIPRESCI de la Crítica Internacional en el mateix certamen i Premi Nacional de Cinematografia d'Espanya del 2001, atorgats a una pel·lícula que obri un camp experimental i emotiu sobre la realitat. L'any 2007 Guerin realitza Unas fotos en la ciudad de Sylvia, juntament amb el llargmetratge En la ciudad de Sylvia, amb el qual participa a la Mostra de Cinema de Venècia i al Festival de Cinema de Toronto. Aquell mateix any concep la instal·lació fotoseqüencial Las mujeres que no conocemos per al pavelló espanyol de la 52ª Biennal d'Art de Venècia. Li seguiran Guest (2010), filmada arreu del món al llarg de més d'un any i presentada també al Festival de Venècia, i la instal·lació expositiva La dama de Corinto. El 2011 s'edita la seva correspondència fílmica amb Jonas Mekas i al 2015, presenta La Academia de las Musas, estrenada internacionalment al Festival de Locarno i guanyadora del Giraldillo d'Or a la Millor pel·lícula al Festival de Sevilla. De una isla, produït per la Fundació César Manrique, és un dels seus darrers curtmetratges i ha estat programat, entre altres, a la Fundació César Manrique, al Festival de Sevilla, al Festival L'Alternativa de Barcelona o al MoMA de Nova York emmarcat dins el Festival Doc Fortnight, dedicat al cinema de no ficció.

Projecció de De una isla. Espanya, 2019. 26 min. Direcció: José Luis Guerin

Col·loqui posterior amb José Luis Guerin