El poble

La flor romanial és una de les rondalles amb més pes dramàtic del recull d’Antoni Maria Alcover. La ferida mortal del pare obliga tres germans a partir a la recerca de la flor romanial, una flor que, segons la saviesa popular, tot ho cura.

Tresquen terres i més terres, i passen setmanes i mesos. Ja corr es mes que fa dotze, i en Bernadet a la fi se’n recorda de lo que li havia comanat s’àliga:

-Si mai et veus estret o apurat, sona’l i jo vendré a dar-te s’ajut que hages de mester.

Aquest any de viatge que la rondalla resumeix en dues frases és el punt de partida d'aquest espectacle: El camí d'en Bernadet per trobar la flor romanial, la seva petita odissea.

En Bernadet trobarà la flor, però una flor no fa estiu. Sabem que un fet aïllat no pot marcar una tendència, que trobar la flor una vegada no vol dir trobar-la sempre i que si l'ha trobada no ha estat fruit de la sort sinó de la constància i l'aprenentatge de tot el camí.

Una flor no fa estiu, ni dues primavera.

Autor: Salvador Miralles i Sebastià Adrover (versió lliure de La flor romanial)

Assesorament a la direcció: Joan Manuel Albinyana

Intèrprets: Salvador Miralles i Sebastià Adrover

Fotografia: Núria Sànchez