Un festival per democratitzar la ciutat
La directora d’Open House Palma, Belén Martínez, i el seu comissari, David Mayol, expliquen els detalls de la sisena edició dels secrets per fer de l’arquitectura una eina per reapropiar-nos dels espais on vivim
Visita a la Casa Josep Maria Llompart durant una edició passada de l'Open House. / Prisca Laguna Photographer
Durant una setmana a l’any, reconciliar-se amb Palma sembla possible. Durant només una setmana, els residents tornen a sentir que habiten la seva ciutat: que poden trescar, guaitar i xafardejar tots els seus racons, com si fos veritablement ca seva. Des de fa sis anys, durant la setmana del festival d’arquitectura Open House, Palma torna un lloc més democràtic. “És cert que tenim una ciutat molt turística i, a vegades, enfocada cap al visitant. Per això, hi ha una voluntat molt forta entre nosaltres de fer que el festival sigui per a les persones que habiten Ciutat, començant per la tria de la llengua vehicular, que és el català”, declara Belén Martínez, directora d’Open House Palma, que –com cada any– se celebra la segona setmana de novembre, del 9 al 15.
En aquesta sisena edició, el festival torna a Palma amb més de 300 persones voluntàries que ofereixen visites guiades a alguns dels edificis més significatius de Ciutat, 54 en total. “Enguany hem decidit oferir deu edificis menys –l’any passat eren 62– amb la intenció de garantir la qualitat del festival”, aclareix la directora, qui recorda que Open House va molt més enllà de visitar edificis. “El fet de poder accedir a un espai i conèixer tot el que hi ha darrere el democratitza. Hi ha llocs que, si no fos per això, no es podrien visitar mai”, defensa la gestora cultural.
Entre les novetats d’enguany destaquen l’edifici de Gesa, els cines Metropolitan, les Torres del Temple
El cas de l’edifici de Gesa –que enguany es podrà visitar per primer pic– o el de Son Busquets –obert al públic l’any passat– demostren l’impacte social i polític que tenen iniciatives com Open House. Amb una història que no deixa de reescriure’s, aquests edificis s’han mantingut tancats a la ciutadania, limitant-ne així la seva participació en la presa de decisions sobre el seu futur i la preservació del seu passat. “Durant les visites a Son Busquets sentíem comentaris de la gent sobre el que es podria fer en aquest espai o sobre els records que tenien els qui havien fet allà la mili. Això desperta una emocionalitat, perquè tots els edificis que tenim al nostre voltant formen part de la nostra història”, manté Martínez. “En el procés d’aconseguir obrir l’edifici de Gesa també hem sentit records d’algunes persones vinculats a ell, com el d’una dona que, de petita, jugava amb els reflexos que feien les seves vidrieres en terra”, afegeix la directora, qui insisteix que “sense nosaltres, no hi hauria aquesta ciutat, perquè està feta per a nosaltres”.
La participació és un altre dels eixos del festival, especialment en el cas dels voluntaris, que són els qui li donen forma. “Volem transmetre aquesta idea de fer cultura, i no només de consumir-la”, subratlla la historiadora de l’art. Gràcies a ells, Open House compleix amb la missió de permetre que la ciutadania opini sobre el seu patrimoni amb coneixement i que s’obrin debats sobre determinats espais. “Nosaltres entenem el patrimoni segons el que està declarat com a tal, però també amb la mirada posada en el futur: en el que ara s’està fent i que, d’aquí a uns anys, es conservarà”, reflexiona Martínez. El festival també intenta destacar el patrimoni de Palma més enllà dels “best-sellers”, com diu la directora –La seu, la Llotja o Cort–, i per això aposta per obrir “edificis més socials, com les Germanetes dels Pobres o la Misericòrdia, que han donat cabuda a gent amb necessitats”.
Open House és per a les persones que habiten la ciutat
Ara bé, organitzar un festival d’arquitectura en una ciutat com Palma no està exempt de contradiccions, tal com apunta l’arquitecte i comissari d’Open House David Mayol. “Per exemple, el que era la tenda Es Refugi, al carrer del Sindicat, ara l'estan convertint en un coworking. I també ens passa amb els palaus i els casals del centre, que gairebé tots són hotels. Tot i que hi hagi aquest doble vessant, incloure’ls al festival és una manera d’obrir-los a la ciutat de Palma”, explica Mayol, qui assenyala la intenció dels organitzadors de fer que “l’arquitectura no es vegi com una cosa elitista, sinó com una eina per acostar-nos als espais on vivim”.
Palma amb ulls d'urbanista
Sigui com sigui, visitar i conèixer els edificis de Palma és una manera de descobrir-ne la identitat, amb les seves llums i ombres. “Si ho mires amb ull d’urbanista, es veu que tenim un centre històric molt ric, amb un passat de ciutat important, d’avingudes cap a dins, on avui es concentren els edificis més rellevants. També es veu clarament que l’Eixample va créixer entre els anys 40 i 70, molt ràpidament, i per això avui té tantes mancances. A més, es veu una vinculació molt forta amb la mar, amb un port tan gran. Tal com passa a altres ciutats, els barris que antigament depenien de la mar li donaven l’esquena, perquè s’havien de protegir d’ell, i eren els més humils. En canvi, ara, són els que més s’han turistificat i, per tant, els més cotitzats”, exposa l’arquitecte.
Volem que l’arquitectura no es vegi com una cosa elitista, sinó com una eina per acostar-nos als espais on vivim
Enguany, precisament, aquesta vinculació de Palma amb la mar és el tema protagonista del festival. “Per primer pic, tenim un eix temàtic, que és ‘Ciutat d’aigua’. Hem intentat que tant els edificis, com les conferències, els Open Walks i l’exposició que farem al COAIB (Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears) tenguin a veure amb l’aigua”, avança el comissari. Juntament amb això, una de les particularitats d’aquesta sisena edició és que molts edificis “estan en transformació els acaben de reformar”. Això inclou espais com “Gesa, que es podrà veure per darrera vegada abans de la reforma; les Torres del Temple, un edifici del segle XII reformat per José Antonio Martínez Lapeña i Elías Torres; el Metropolitan, que s’ha d’esbucar, o Son Boter, a la Fundació Miró”, indica Mayol. En el cas d’aquests dos darrers edificis, la visita la farà l’arquitecte Joan Fortuny, encarregat del projecte de Centre Cívic que ocuparà el lloc dels cinemes de Pere Garau.
Finalment, des del punt de vista logístic, Mayol informa també d’alguns dels aspectes més nous d’aquest Open House. “Hem intentat que hi hagi horaris d’obertura més amplis, per evitar les cues. També hem fet un esforç per agrupar en divendres i dissabte les visites dels edificis del centre i diumenge, les dels ubicats als afores”, exposa l’arquitecte. En aquest sentit, també han potenciat el recorregut de la perifèria de Palma, del qual Mayol destaca dos molins d’aigua –Molí de Cal Tio de Son Pelat i Molí des Caragol–, el parc de TIRME i el Monestir de la Real.
El festival és possible gràcies a les més de 300 persones voluntàries que ofereixen visites guiades a un total de 54 edificis