Rosi Romero, saragossana a Eivissa: «El meu propòsit de cada any és passar més temps a l'illa»

«D’ençà que soc petita visito Santa Eulària des Riu i ara ja visc entre Saragossa i el poble, perquè teletreballo», explica Rosi Romero, dona de 49 anys que ha tingut dos llars tota la seva vida. Va començar a trepitjar l’illa l’any 1982: «Vaig anar al col·legi Sant Ciriac uns quants anys, perquè mon pare treballava aquí a la construcció. Després ens vàrem tornar a Saragossa, però d’ençà que vaig complir 18 anys he començat a venir més assíduament aquí». Explica que en els darrers 12 anys ja ha començat a viure entre ambdós llocs.

«Eivissa és el meu lloc i ho tinc molt clar», assegura Romero: «El que passa és que abans estava en una empresa amb treball presencial a Saragossa. L’únic moment en el qual podia venir era a les vacances». Arran de la covid va ser que va poder començar a venir a l’illa més enllà de l’estiu. «De fet, el meu propòsit de cada any és passar més temps aquí», riu Romero.

Comparativa entre Eivissa i Saragossa

«Comparar Eivissa amb Saragossa és bastant complicat: Saragossa té 800.000 habitants, hi ha un sistema de transport públic per tramvia d’una sola línia i un parell de línies d’autobús. El millor que té Saragossa en comparació és que els preus de l’habitatge són més assequibles que a Eivissa i a més el tema de les universitats», afirma l’enginyera, que ara treballa en una consultoria informàtica. «A les universitats tenim de tot menys enginyeria aeronàutica i clar, en aquest sentit està molt bé, almenys en l’àmbit de l’educació», admet.

Així i tot, comenta que mentre que abans la ciutat era un centre important per a empreses multinacionals, moltes d’aquestes avui dia, i també gràcies i a conseqüència de la covid i del teletreball, han deslocalitzat molts treballs a països on paguen menys, com a l’Índia: «És una arma de doble fil».

Eivissa, el seu amor

Admet que Eivissa li encanta: «A Saragossa estic mig deprimida perquè no veig la mar. Aquí puc veure la mar, anar al port i, a més, hi ha més vols interessants des d’aquí que des de Saragossa», recalca Romero. El gran dèficit que té Eivissa per ella és el tema dels estudis: «La majoria de gent que vulgui estudiar una carrera s’ha d’anar de l’illa. Hi haurà famílies que ho passin malament econòmicament, perquè no és el mateix que el teu fill estudiï al costat de casa que haver-lo d’enviar a la Península», sosté. En aquest sentit, «ja no és només el preu de l’habitatge el problema d’Eivissa», sinó també el deute en el qual s’han de ficar alguns pares per enviar als fills fora.

Vol viure aquí permanentment en un futur i s’ha apuntat a català per poder integrar-se encara més en una societat de la que ja ha tret molts amics: «Els eivissencs poden ser un poc tancats al principi, però després són els amics més lleials que he tingut mai», considera Romero. També demostra el seu amor a l’illa amb dos dels seus hobbies preferits: l’escriptura i la pintura. «He dibuixat molts quadros dels fars d’Eivissa i Formentera i també he escrit diversos llibres sobre l’illa», finalitza Romero.

Suscríbete para seguir leyendo