Victoria Domínguez Perona, eivissenca a Alacant: «Eivissa és una advertència del que li passarà a la resta de llocs»

Victoria Domínguez Perona té 25 anys i és d’Eivissa. «Fins als 18 vaig estudiar i viure aquí i després me’n vaig anar a Alacant a estudiar el grau en Geologia a la universitat», comenta la jove. Ara ve «alguns estius» a fer la temporada. Just aquest curs ha acabat els estudis i mentre estudiava el seu dia a dia era anar a la universitat, «i poc més», perquè, segons ella, requereix «bastant de temps»: «Així i tot, també feia esport, quedava de tant en tant...».

Sobre si ha trobat diferències entre Eivissa i Alacant explica: «Fa anys hi havia una diferència molt gran entre les dos, perquè Eivissa no se sentia com molt nostra, per dir-ho d’alguna manera. Mai s’ha sentit pels residents». Per altra banda, segons Domínguez, Alacant «sí que semblava més per gent de barri»: «Aquelles cafeteries amb preus accessibles, locals humils... Era tot un comerç més enfocat a la gent d’allà. En canvi, des de fa uns pocs anys, hi ha hagut un canvi molt gran i s’està convertint en una Eivissa en potència». D’aquesta manera, explica: «Hi ha hagut una pujada molt gran del preu dels lloguers, el centre s’està convertint en un lloc exclusivament pels turistes i la gent ho està notant. Jo els dic: ‘Això que viviu ara és quelcom que els eivissencs duim anys vivint’. Nosaltres som una advertència del que li passarà a la resta», considera. Sobre les oportunitats laborals que ofereixen ambdues ciutats comenta: «És cert que hi ha molta feina a Eivissa, però si després t’has de pagar un habitatge, no sé si val la pena».

Preus de l'oci

Tot i això veu que els preus encara són més baixos que a l’illa: «Els preus de l’oci són molt diferents. També hi ha més varietat d’oci i d’agenda cultural que a Eivissa», sosté Domínguez. «Que hi hagi coses a fer sempre ho he trobat a faltar, sobretot a l’hivern. Sento que Vila es tanca...», afirma la jove.

Entorn de la llengua destaca: «Sempre intento fer servir el català. La veritat que és una cosa que he anat perdent molt des que vaig acabar l’institut, però bé, al meu cercle de gent hi ha alguns que parlen valencià, pel que ens entenem perfectament». Sobre si li han dit res pel seu accent aclareix que algun cop sí que li han cridat l’atenció: «Evidentment, es nota».

«Nostàlgia d'una Eivissa que no existeix»

Quant a trobar faltar l’illa creu que és una qüestió «complicada»: «Crec que tinc nostàlgia d’una Eivissa que no existeix. Trobo a faltar que Eivissa sigui per nosaltres. Un poc més l'Eivissa de quan jo era petita i me n’anava amb ma mare a comprar ensaïmades a la pastisseria que hi havia i anàvem a veure els cignes al port. Ara tot són iots i copes a 20 euros. Trobo a faltar aquella essència de l’illa que crec que s’ha perdut».

Sobre si creu que tornarà en un futur explica que aquest estiu s’ho ha pensat molt: «Diria que no. De fet, m’estic prenent aquest estiu com a acomiadament», lamenta la jove.

Suscríbete para seguir leyendo