Joanna Marí, jove eivissenca a València: «Tenia por de trobar-me sola, però no ha estat el cas»

«Em dic Joana, tinc 18 anys i estic estudiant Administració i Direcció d’Empreses i Turisme a la Universitat de València», es presenta Joanna Marí, jove eivissenca que va començar a estudiar el grau aquest curs.

Durant aquest temps ha viscut a la residència de la universitat que, destaca, l’ha ajudat a fer un canvi en la seva vida: «Passes de viure amb els teus pares a viure amb els amics i tot el que passi, ho vivim junts». Creu que la modificació més dràstica ha estat aquesta, encara que poder estudiar quelcom que li agrada molt més també ho considera positiu: «El Batxillerat és més general, en canvi, a la universitat estudies quelcom que t’agrada molt més».

Canvi de vida

D’aquesta manera, passar a viure «amb 600 persones», ha fet canviar el seu mode de vida: «Mai deixes de fer coses i t’ajuda també a viure l’experiència universitària, que és el que a Eivissa és impossible de viure». Destaca que no és el mateix estar a l’illa amb les seves amigues i fer alguna cosa que estar a València i fer el mateix: «És molt de canvi, perquè la gent allà té un estil de vida diferent. Es nota que és una ciutat», considera. Així, tot ha estat un «xoc», però s’ho passa bé: «No és complicat. En la meva experiència, no he patit en cap moment. He tingut molta sort de fer amigues. Abans d’anar tenia por de trobar-me sola i trobar a faltar a la meva família, però no ha estat el cas».

Encara que considera València diferent d’Eivissa, li agrada que no sigui una ciutat «massa gran»: «No sents que la ciutat ‘et mengi’», explica Marí. «La gent és més propera, perquè també moltes persones venen de pobles», comenta, i segueix: «Van més tranquils pel carrer, passegen... També a València hi ha platja, que és quelcom molt important per a mi, com a persona que ha viscut tota la vida a una illa».

Donat que a la residència ho té «tot», fa la major part de la seva vida allà: «Esmorzo, dino i sopo al menjador amb les meves amigues, vaig a la universitat, que la tinc travessant el carrer...». A més, estudia i mira pel·lícules amb les seves companyes allà mateix.

Valencià i eivissenc

Sobre la llengua explica: «A València només parlen català o valencià als pobles. A la ciutat la gent parla molt més castellà. Algunes de les meves amigues de classe només parlen castellà, a menys que siguin dels voltants». Va semblar-li «estrany»: «Els deia: ‘Per què si sou valencianes no parleu també el valencià?’. Perquè me’n recordo que a Barcelona al centre també parlaven català, però a València no el fan servir tant».

Sobre el seu accent afirma: «Els fa molta gràcia, perquè diuen que utilitzo paraules ‘rares’. Jo considero que no tinc un accent molt tancat, però clar, els fa gràcia perquè ho noten», riu Marí. Algunes de les paraules que divergeixen són, per exemple «Jo dic boix i boixa i ells diuen xiquet i xiqueta». «Hi ha paraules que no s’entenen. Al final, són dialectes diferents», resumeix l’eivissenca.

Suscríbete para seguir leyendo