José Manuel Gadea, encofrador a Eivissa: "M’agradaria que es fos més flexible amb els nous que entren a l’obra"

José Manuel Gadea és un jove encofrador que porta des dels 16 anys treballant a Eivissa. Ara per ara, mostra la seva feina a xarxes socials i explica a la gent com es treballa a una obra.

D’on és originalment?

Sóc d’Albacete, però duc aquí treballant des dels 16 anys.

Per què va venir a Eivissa?

Vaig venir perquè el meu pare té una empresa de construcció i vam venir a treballar. No m’agrada estudiar i em va dir «el que has de fer és treballar o estudiar, és el que toca».

Idò va venir per ajudar el seu pare a l’empresa?

Sí, i per fer-me un home treballant.

Ja duu set anys com a encofrador, idò.

Encofrador i ferralla, nosaltres feim de tot. Tota l’estructura d’un habitatge, que és al final el que és encofrar. Dintre de l’estructura hi ha dos treballs: en les empreses grans la gent es dedica només al ferro i l’altre al formigó. Nosaltres a tot: l’estructura, fabriquem el ferro...

Com va aprendre a fer tot això?

Vaig aprendre treballant, el dia a dia i el que m’ensenyava la gent més gran.

Més o menys com la figura de l’aprenent.

Exacte. Tothom comença de zero, fas un curs d’encofrador i un altre de ferralla i a treballar. Encofrar és pròpiament passar els ferros per l’estructura del formigó, els pilars i la cimentació de la casa, el sól, el sostre. Després ja va el paleta.

I ha treballat només aquí, a Albacete no va arribar a fer-ho, oi?

Vaig estar treballant a Albacete quan va venir la covid. Vaig estar sis mesos allà i després vàrem tornar a Eivissa.

Com és ser un al·lot tan jove a l’obra?

Està bé, aquí he après a ser un home, a treballar intensament, com m’ha tocat. Sempre ho he portat amb alegria perquè m’agrada la meva feina, encara que hi hagi dies de tota mena. Tampoc et puc dir que sigui un camí de roses.

És dura l’obra?

Sí, l’obra és dura perquè els horaris són durs. Nosaltres a l’encofrar sempre treballem al sol o al fred, no tenim res que ens tapi. Això fa que la feina sigui bastant dura i pesada. A més, vaig prendre diverses decisions de més jove. Quan tenia 18 anys em vaig canviar de l’empresa del meu pare a la competència, per dir-ho així. Me’n vaig anar perquè em vaig cansar. Pensava que a l’empresa del meu pare no se’m valorava prou. Així, me’n vaig anar un any i mig allà amb l’altra empresa.

I què va dir el seu pare quan va tornar?

Moltes coses [riu]. El meu pare es va sorprendre al principi perquè no s’ho esperava. Ell em va dir que anés pel meu camí i això vaig fer. Vaig aprendre molt quan em vaig anar a fer altres coses també.

Era una altra empresa a Eivissa també?

Sí, d’aquí.

Com era de diferent l’empresa i perquè va decidir tornar amb el seu pare?

Vaig decidir tornar perquè com la família, al final, no hi ha cap lloc. Treballes amb ells i tens moltes diferències, però també avantatges.

Què és el que més li agrada d’aquesta feina?

A mi m’encanta veure com passa el dia i es veu el que he anat fent. M’agrada molt veure els avanços. El que més satisfacció em dona és veure com l’estructura creix. Comences amb un forat on no hi ha res i termines amb una casa ja pràcticament feta. Al final és molt reconfortant i polit saber que ho estàs fent tu i que està sortint bé.

Què és el que menys li agrada?

El ferro. El ferro pesa molt i a l’estiu es posa molt calent. L’agafes i et crema.

Ha passat per moments perillosos a la feina?

Sí, clar. També he vist a un company caure d’una bastida de molta altura i em va impactar molt. He vist molts accidents laborals impactants. Jo mateix em vaig enganxar una cama entre dos pilars i em van posar nou punts [de sutura]. Són coses de la feina, s’ha de tenir molta cura. Si fas una passa en fals, et pot passar quelcom, té bastant de risc.

Està bé el seu company?

Sí, sí. Es va trencar una cama, però està bé.

És aquest un dels factors que fa que la gent s’ho pensi abans de treballar en una obra o a una fàbrica?

Possiblement. És molt dur, es pot veure com un dels pitjors treballs, però no, personalment, no ho veig així. Al final, has de veure que t’agradi el que fas, tenir fe i ganes de treballar: és molt important.

Creu que a la gent li falten ganes de treballar?

Potser als joves ens falta l’impuls d’haver de sortir de casa o de la zona de confort per guanyar-te els diners. No és fàcil guanyar-te el sou a l’obra, però és honrat.

Què hauria de canviar en aquest sentit?

Crec que hauríem de deixar-nos de telèfons i d’històries. Al final, en el cas de les xarxes socials, on jo també hi soc, ens venen moltes coses que no són veritat. Per exemple, guanyar-te diners des de casa, sense haver de fotre brot, no és realista. Avui dia t’has de saber valer amb les teves pròpies mans, és molt important i no tenim gent qualificada.

Als seus vídeos sempre intenta mostrar la realitat de l’obra?

Sí, el que hi ha, bàsicament. Mostro el nostre treball del dia a dia. Tothom ho pot veure perfectament. Jo no enganyo, mostro el que visc. Sí que és cert que mostro més la meva cara alegre i tampoc sóc així les deu hores de feina al dia, però intento mostrar la realitat.

Què diu el seu pare dels vídeos?

Al principi em deia que ell no ho faria. Però com fer el vídeo no em porta tot el dia, no li dona molta importància. Intento mostrar potser com poso formigó i li dic a un company, ‘vine, grava’m un moment aquí’. Res, són cinc minuts i així, ell no es queixa tampoc.

Què creu que hauria de canviar a les empreses perquè la gent es vulgui dedicar més a l’obra?

M’agradaria que la gent que hi treballem i els oficials, que fóssim més flexibles amb la gent que entra a treballar. He vist casos i són molt durs amb ells. S’ha de tenir un poc més de mà blanda i que les empreses cuidin la gent que ve, sobretot els joves, perquè en falta molta.

Suscríbete para seguir leyendo