Juan José Tur, Juanjele, músic d'Eivissa: «Des del 2021 he trobat per on vull tirar»

Juan José Tur, Juanjele, és un artista eivissenc d’electropop que canta en català. Aquest pròxim 10 de juliol, ell amb altres tres artistes de l’illa, Karlus, Guille i Reya Thomas, toca a ‘So d’Ibiza’ a es Cubells. Va guanyar per segon cop el ‘Concurs de Cançó Nit de Sant Joan’ de l’Institut d’Estudis Eivissencs (IEE).

Vas rebre el premi de l’IEE, ara l’has tornat a aconseguir.

Sí, el premi ‘Concurs de Cançó Nit de Sant Joan’ es fa ja fa un parell d’anys. Vaig tenir la sort de poder-lo guanyar el 2021 amb la cançó ‘Nit Màgica de Juny’, i ara aquest any he tornat a tenir la sort de tornar-ho a guanyar. És un premi que em fa molta il·lusió, perquè és un concurs que jo crec que ja s’està consolidant com un dels millors d’Ibiza, per no dir dels pocs que hi ha, i al final molta gent es presenta. Em varen dir que es va presentar molta gent, que va haver-hi una votació molt ajustada. Al final va sortir guanyadora la meva, ‘No ho semblava’.

Ha estat tot un honor, idò.

Sí, per mi un honor, la veritat és que és increïble. Ja ho vaig dir a es Cubells [on va rebre el premi], vaig cantar aquella nit, ja que guanyar dues voltes aquest premi és quelcom que potser no es torna a repetir mai. En aquell moment vaig voler fer una foto amb el públic per immortalitzar el moment. He tingut bastanta sort en aquest concurs, es veu que a la gent li agrada que faci música en català.

Quin és el secret per guanyar-ho no només un cop, sinó un parell.

Jo crec que surt de jo mateix, perquè al final duc des de molt petit fent música, però no és fins al 2021 que he trobat realment per on vull tirar, que és fer música en català, fer música que defensi la cultura d’Ibiza, la tradició d’aquí. L’Ibiza que a jo m’agrada, l’altra cara de l’Ibiza que tothom coneix. Als meus últims llançaments, totes les cançons tenen una relació molt lligada a Ibiza i crec que és el que m’està fent un poc diferenciar-me de la resta. Estic per la meva terra, i, vulguis o no, a la gent d’aquí li agradarà i a altres no li agradarà tant..., però crec que hi ha un fort sentiment, sobretot de la joventut, que aquí tenim tradició, història i música.

Així que als joves us agrada reivindicar aquesta Ibiza.

Sí, i últimament hi ha molts esdeveniments, moltes coses per reivindicar aquesta cultura. I cada vegada hi ha més joves que sumen a tot això. El festival des Cubells el dia 10 l’organitzen els artistes, junt amb l’Associació de Joves d’Ibiza i la Comissió de Festes des Cubells. Allà cantem Karlus, Guille, Reya Thomas i jo i és organitzat per joves, en gran part. Cantarem les nostres cançons per reivindicar que Ibiza és molt més que el que es coneix i que Ibiza també s’adapta a les noves tendències musicals.

Com ha canviat l’oferta cultural a l’illa des del 2021?

Sempre falta més, però sí que, d’ençà que he començat, les entitats com ajuntaments, el Consell, la gent que promou esdeveniments i tal, cada cop n’ofereixen més. Veig també que hi ha més grups que fan música, més gent jove que es dedica a la cultura, com el curtmetratge sobre ses Salines ‘Aquesta illa de sal’, de Sílvia Clapés, per posar un exemple.

Quins són els teus objectius per aquest any?

Els meus objectius són seguir traient música. Ara mateix, des que vaig començar a treure més música, he notat tant a xarxes socials com a mitjans, que s’estan posant en contacte amb mi per promocionar la meva música o fer-me entrevistes. He notat un creixement a les xarxes socials i el meu objectiu és continuar creant aquesta comunitat. A més, m’encantaria fer un concert gros a finals d’aquest any o a principis del 2027, on jo pugui cantar tot el meu repertori en català fins ara.

T’agradaria expandir-te a altres gèneres o has trobat el teu lloc en el pop electrònic?

Jo sempre he escoltat pop, i sí que és veritat que vaig començar un poc urbà, perquè vaig començar amb una discogràfica a Barcelona, però jo realment sóc de pop. Escolto pop, la meva música és pop. També faig barreja amb electrònica, perquè és quelcom que feim els artistes avui dia. Ens adaptem molt a les noves tendències i crec que a Catalunya està molt més normalitzat, però aquí crec que encara hi ha un buit, que és el que jo estic intentant omplir.

Què creus que seria de la teva vida sense la música?

Seria molt avorrida. Si no tingués la música només treballaria del que he estudiat: turisme. Seria cap de recepció, faria les meves vuit hores i ja està. Perquè, ara per ara, el meu oci és la música, surto de treballar i faig això.

Hi ha alguna col·laboració que et faria il·lusió fer algun dia?

És clar que sí. Penso en noms com Projecte Mut, pensant en música tradicional amb Uc... M’encantaria, seria molt interessant que com a nou artista eivissenc em pogués ajuntar amb gent que ha fet això molt de temps. A banda dels eivissencs m’encantaria també amb gent d’altres llocs catalanoparlants com Pèl de Gall de Menorca, Xanguito de Mallorca o inclús de Catalunya, algú com Miki Núñez. Vaig tenir la sort de poder cantar amb ell entre bastidors, quan va venir a Sant Josep i crec que combinaríem molt bé els dos.

Quins instruments toques?

Toco la guitarra, el piano, el saxofon i cant. El saxo no el faig servir molt als concerts, només a la banda municipal de Santa Eulària.

Si poguessis elegir un instrument més, quin altre t’agradaria tocar?

Seria súper la bateria. M’agradaria molt, trobar un ritme que a la gent li agradi, adaptar-te a la cançó...

Què és el més difícil que has de fer com a músic?

Avui dia ser artista no és el que era abans. Molta gent parla de ser un rocker, algú que puja a l’escenari, toca i s’ho passa bé. Però ser músic en aquests temps... Has de tenir coneixements com a tècnic, per muntar-te tu mateix l’escenari. Per exemple, quan vaig anar a Can Jordi Blues Station, vaig dur el meu equip per poder tocar allà i vaig haver de fer aquestes comprovacions de micro, d’equip, que estigui tot bé... Has de tenir uns certs coneixements. A més, avui en dia també has de promocionar les teves cançons, saber quelcom de màrqueting. Crear-te una marca personal que et diferenciï de la resta, amb la teva pròpia història. També has de saber producció musical, no pots compondre sense coneixements de música. A mi m’ha obert molt tenir contactes per poder tocar a un lloc o un altre. Pels videoclips també, perquè tinc la sort que els edita el meu millor amic, però és una feinada, o les xarxes socials... Però bé, al final val la pena.

Quin premi t’agradaria aconseguir en algun moment de la teva vida?

Doncs m’encantaria aconseguir un premi Enderrock, que són premis de la indústria catalana de música. Té moltes categories, millor artista revelació, millor cançó, millor àlbum... M’agradaria molt aconseguir algun d’aquells algun dia.

Suscríbete para seguir leyendo