Sergio Fernández, val·lisoletà a l'illa: «L’Eivissa actual no té res a veure amb l’Eivissa del 2003»

«Sóc de Valladolid i tinc un bar de rock a Eivissa que es diu De Miedo», explica Sergio Fernández, jove que fa un parell d’anys que viu a l’illa: «Vaig venir el 2003, vaig estar cinc anys, però vaig haver de tornar a la meva terra per assumptes familiars». En aquesta segona ocasió comenta que duu uns «vuit o nou anys aquí»: «Quan vaig venir per primer cop era molt jovenet, tenia 22 anys, era futbolista i vaig fitxar per la SD Eivissa», esclareix Fernández sobre per què va arribar a l’illa. «L’Eivissa actual no té res a veure amb l’Eivissa del 2003», assegura el val·lisoletà: «No hi havia aquests VIPs, no faltava tant d’habitatge ni gent per treballar... Ha canviat moltíssim en 20 anys».

«El segon cop vaig tornar perquè trobava a faltar com és la vida aquí, el sol, la filosofia de vida, la tranquil·litat, la llibertat i vaig decidir tornar a provar i em va sortir bé. Vaig acabar agafant el bar, allà al port, i aquí estem, al cent per cent els dotze mesos de l’any», reivindica Fernández. «Estic molt content, aquí es viu molt bé i la gent és collonuda també: m’han rebut des del primer moment amb els braços oberts», sosté: «M’han sortit les coses bé aquí i espero poder quedar-me molts anys més», considera.

El bar alternatiu

Sobre com és regentar un bar alternatiu a Eivissa considera: «Dur, com qualsevol treball d’autònom. És molt sacrificat, sempre estàs 24/7 enfeinat, preocupat i és el que pitjor duc, però estic content amb els resultats, els clients i amics que he fet allà».

«Sóc molt fan de l’hivern aquí», afirma Fernández: «L’estiu m’acaba cansant un poc, encara que el turisme és la nostra principal font d’ingrés. L’hivern és molt agradable, perquè s’està més tranquil i el temps és increïble: venint de Valladolid, que tinguem sol a l’hivern em sembla un luxe», riu el rocker. «A la meva terra fa sol dos mesos a l’any i ja, fa molt de fred», sosté Fernández.

«La gent del nord som bastant més seriosos, o almenys ho semblem», comenta quan compara Valladolid amb Eivissa: «Aquí he après molt sobre el món en general, donat que l’illa és tan multicultural». Quant a les oportunitats que se li ofereixen a l’illa en comparació amb la Península comenta que són majoritàriament «laborals»: «Els sous són més elevats, però la vida també és extremadament dura, en termes de com n’és de cara, sobretot l’habitatge. És un drama de la societat en la qual vivim, però és molt salvatge a Eivissa en concret», considera Fernández.

Aprendre català

Sobre el català afirma: «M’interessa aprendre català, conèixer diferents paraules, com, per exemple, sipat, m’agrada molt Intento escoltar per aprendre. Em vaig presentar a les proves de nivell fa un parell d’anys també», esclareix el val·lisoletà.

Sobre si creu que vol viure aquí tota la vida comenta que no ho sap: «Tinc a ma mare allà, els amics, part del meu arrelament. Vaig cada dos mesos i veig tothom, però valoro molt la vida aquí».

Suscríbete para seguir leyendo