James Berger, ex-professor de Yale a Eivissa: «Un poema és bo quan el poeta escolta i entén el ritme i el so de la llengua»

Poemes que van des de les coses més quotidianes fins a les més grans, sobre mortalitat i política, la posició d’un en la història i l’estatus com a animal que fa servir símbols i que, per tant, requereix interpretació. Tots aquests tipus de versos van poder analitzar la desena d’assistents a la xerrada ‘Com llegir un poema’, de James Berger, aquest dimarts a la biblioteca ses Figueretes.

Berger és un poeta, erudit i professor d’universitat retirat que va venir a Eivissa a visitar al seu amic Dan Cohen, lligat a la biblioteca del barri. A banda d’haver escrit un munt de llibres i poemaris, la seva etapa acadèmica més recent va ser de 17 anys com a professor titular d’Estudis americans i anglesos a la prestigiosa Universitat Yale, als Estats Units.

«Estem sempre interpretant, la nostra vida és un constant procés de trobar-nos amb coses noves i intentar descobrir què signifiquen i com crear més coses noves», sosté l’acadèmic. En aquest procés cerquem com viure i, segons Berger «això és el que és la poesia, realment: un llibre molt detallat i infinit d’instruccions». A més, considera que la poesia és «el límit entre la realitat i el llenguatge».

La xerrada-diàleg

La xerrada pretenia ensenyar els assistents a interpretar els textes d'aquest tipus proposats, però més que una ponència, era un debat on tothom aportava. «Un poema vol dir el que posa», simplifica l’acadèmic: «Només s’ha de llegir i tornar a llegir molts cops, també en veu alta». 

Berger porta als assistents les composicions en anglès i traduïts al castellà, «amb Google Translate, el qual no és òptim, però era el que podia oferir» i cadascú el llegia en la seva llengua nativa. Assistents eivissencs, americans i inclús una alemanya que va poder llegir en veu alta l’únic poema que comptava amb les tres versions interpreten els versos. «Llegeixen molt bé», elogia Berger sobre tots els que ho van fer.

El primer del llistat és un de John Keats que llegeix, en una proposta de traducció al català: «Aquesta mà viva, ara càlida i capaç // De comprensió seriosa, si fos freda // I en el silenci gelat de la tomba, // Així que persegueix els teus dies i relaxa les teves nits de somni // Que desitjaries que el mateix cor s’assequés de sang // Així que en les meves venes la vida vermella podria tornar a fluir, //I tu ets la consciència-calma –veure aquí és– // La sostinc cap a tu». «Clar, la traducció que proposava l’eina al castellà deia ‘la sostinc cap a tu’ quan en anglès és ‘I hold it towards you’, aquí els hispanoparlants s’ho perden, perquè la intenció del poema és que com a lector sentis aquesta mà apropant-se a tu, establint la teva posició com a testimoni», explica Berger.

Poema com a actuació

A la xerrada, Berger proposa la lectura del poema ‘He fumbles at your soul’ d’Emily Dickinson. Hi havia una dona a l’espai que portava el nom Emily per l’autora i va recitar uns altres versos de memòria: «No estava familiaritzat amb aquest i va ser tan bonic... Ho va recitar tan bé, que en casos com aquests és quan hem de parlar de la importància del poema com a realització [actualisation en anglès]», explica Berger. «Quan llegeixes un poema en veu alta, cal interpretar-ho, cal llegir-ho com si signifiqués alguna cosa, fins i tot si no saps el que significa», manté el poeta.

També varen recitar un text en alemany de Rainer Maria Rilke ‘Tors arcaic d’Apol·lo’, adientment, perquè hi havia una dona alemanya al públic: «És un poema magnífic sobre una estàtua grega que ha perdut el cap, és només el tors, i va ser molt útil que ho llegís ella», sosté Berger després de la xerrada.

Què vol dir un poema

«Un poema significa el que diu, cal prendre-ho com un objecte del llenguatge, però, per descomptat, cal llegir-ho i has d’atendre el que és», recomana el professor jubilat. «‘El poema significa el que diu’ és una mena de broma, de comentari invertit, però també és una veritat profunda», considera Berger, donat que és una de les bases per comprendre l’art.

«El poema de Muriel Rukeyser que comença ‘Vaig viure en el primer segle de les guerres mundials’ és un poema de testimoniatge: aquí estic i estan succeint aquestes coses, intento viure la meva vida en mig d’aquesta història que està passant i no puc canviar-ho, només soc una persona», afirma Berger. «Encara que només sóc una persona, només escric poemes, i, no obstant això, he de dir alguna cosa, per donar testimoni de la meva presència en aquesta història. I això crec que és molt important a tota la literatura, no només a la poesia», manté Berger. Sobre la composició de Rukeyser també destaca el seu vers final: «‘He viscut en el primer segle d’aquestes guerres’ és una al·lusió superpotent a les guerres que hi ha ara mateix al segle XXI», recalca Berger.

Com sap si un poema és «bo»

«Què fas amb el final de la línia d’un poema? Perquè sovint la gramàtica, la sintaxi de la frase no és la mateixa que el trencament de la línia. Llavors, la ruptura de la línia és una altra forma de puntuació: quan llegeixes una coma en una frase és una petita pausa, un punt i coma una pausa una mica més gran i un punt encara més», explica Berger. «El llenguatge té aquest ritme quan el parlem, si fóssim compositors, podríem escriure en notes qualsevol frase que algú digui». «Després d’un trencament de línia la gent fa una pausa molt gran i no és el correcte», resumeix Berger.

I és justament aquest ritme el que li permet determinar si un poema és bo o no: «Alguns poemes són òbviament dolents, però n’hi ha alguns que semblen bons, però no importa que no tinguin metàfores, ni que li falti imatgeria visual, sinó que el que li falta al poema és que se senti bé: és un bon poema quan sé que el poeta escolta i entén el ritme i el so de la llengua i sap doblegar el so d’aquesta per la manera en la qual dibuixa les seves línies», finalitza Berger.

Suscríbete para seguir leyendo