El rock arriba fins Formentera: la història del grup Sur

«Som una banda nascuda a Formentera el 2020, integrada per quatre persones: la veu i guitarra Dani Alcoba, el bateria Fabián Mayans, el guitarrista Isaac Robles i jo, al baix», explica Maxi Rattoni, baixista de la banda de rock Sur, que fa 24 anys que toca. «Tenim una llarga llista de temes i de concerts que hem fet ja per totes bandes i aquí seguim de ruta, component els nostres temes», manté el jove, d’origen argentí.

El grup de música formenterenc toca aquest dissabte al Molí Rock Fest a Sa Punta des Molí, a Sant Antoni, a partir de les 18 hores, junt amb altres bandes alternatives eivissenques com ara Badak, Meteorum i Mind of Storm, a més dels mallorquins de Main Line 10, els murcians House of Dawn i els barcelonesos Face The Maybe i Terminal Violence.

Els orígens de Sur

«Som dos argentins [Dani Alcoba i ell] que fa 25 anys que vivim aquí, mentre que Mayans és formenterenc i Robles català», explica Rattoni: «El cantant i jo som amics del barri a Buenos Aires des dels 16 anys, més o menys, que ens coneixem».

Conta que, «amb les voltes que dona la vida», es van trobar a Espanya novament després de molts anys: «Va ser de casualitat que ens trobéssim per Barcelona per l’any 2002-2003». Va ser quan van començar a tocar música junts: «Ell ja tenia una banda a Barcelona i jo, com ja tocava el baix, em vaig ajuntar amb ell. Vàrem fer mil coses, fins que el 2020 va sorgir aquesta aposta més pròpia, de temes propis, no tants de covers...».

Van tenir altres bateries i altres guitarres fins aquesta formació: «Ara ja portem tres anys junts», explica sobre el quartet actual. «Nosaltres fem rock: ni rock pop, ni heavy... Més rock clàssic», afirma Rattoni: «Feim balades, temes més potents...». A Mayans el van conèixer «un poc per casualitat»: «A Formentera, com és tan petita, els músics d’allà ens coneixem tots. Ens havíem quedat sense bateria i quan aixequem el telèfon ens el trobem. El vam trucar, li va agradar la idea i les cançons i avui dia és qui espitja tot com una locomotora», condensa Rattoni.

El procés de composició

En l’actualitat tenen 19 cançons pròpies, encara que també fan servir cinc o sis versions en l’actualitat: «Són covers que ens agraden molt i que reversionem també, com per tenir un show de dues hores, aproximadament». El seu disc portarà deu cançons pròpies, que encara han d’elegir: «Està tot en stand-by», pel que encara no saben quan sortirà.

«Quan componem, jo duc una cançó o una idea d’una lletra, idea musical i, de sobte, el cantant o el bateria també afegeixen les seves idees, el cantant comença a posar una lletra, gravem les bases i després les arreglem a casa», comenta sobre el procés de composició: «Treballem com formigues, a poc a poc traient idees». Així, «hi ha una idea per un tema i posteriorment venen els arranjaments, canvis, harmonies... És com fer un pastís».

«Assajam a Formentera, tenim l’estudi allà, però el disc el vam gravar a Madrid», comenta el baixista: «Assajam tots els caps de setmana, jo m’he de desplaçar cap allà perquè sóc l’únic que viu a Eivissa des de fa molts anys», riu el jove. «Encara que, evidentment, no em molesta en absolut».

El seu estil

«Estem bastant inspirats en el rock argentí, encara que també tenim influències de rock anglès, americà... Un poc de tot», considera Rattoni. «Ens agraden les cançons d’Extremoduro, però el nostre bateria és més fan del metal superheavy. Tenim una mescla un poc estranya de música», diu, fent broma. «A mi m’agrada el rock heavy i els altres són més roquers clàssics, cadascú té el seu estil, però a l’hora de composar, tots posem el nostre granet de sorra», afirma el baixista: «Hi ha bastanta comunicació i enteniment musical de tots, pel que és més fàcil».

«No tocam en anglès», admet: «El nostre rock és en espanyol, però justament fa poc vàrem fer un cover de Lenny Kravitz». També fan alguns covers d’un grup argentí que es diu Divididos: «És una banda llegendària d’allà». «Els cinc o sis covers els podem tocar per omplir un poc, perquè de vegades et demanen una més, idò toquem tres més», afirma.

Un grup alternatiu a Formentera

«Hi ha tants de grups a Formentera... És impressionant», sosté Rattoni: «Nosaltres pertanyem a l’Associació de Músics de Formentera, som socis d’allà, i l’altre dia vàrem tenir una reunió i hi havia 16 bandes de tota mena: soul, rock, funky, cúmbia... 16 bandes és quasi una per cada mil habitants», exclama l’argentí. «Em va parèixer molt bé, però és sorprenent. A Eivissa també hi ha moltes bandes, però, clar, Eivissa és molt gran [en comparació]. En resum, no som l’únic grup d’aquí, hi ha molts bons músics a Formentera, moltíssim talent», sosté Rattoni.

Sobre si els costa trobar llocs on tocar explica: «Més que res pel tipus de música que toquem, sí que és més difícil. Nosaltres també organitzem un festival, que fem tots els anys que es diu el Formentera Rockea Festival. L’any passat va sortir molt bé, però aquest any ha estat espectacular, és quan ja ha entrat a donar suport el Consell i vàrem tenir millor acceptació, però la veritat que si no ens donen un lloc, el muntem nosaltres», reivindica Rattoni. «Gràcies a l’Associació tenim els divendres musicals, els dilluns al port i ens repartim aquestes dates entre tots els grups per poder anar tocant», comenta sobre l’organització. «Després, hi ha certs bars que ens truquen, fa poc vàrem tocar a la Marató de Formentera, la mitja marató que hi ha... Toquem bastant», resumeix.

Sobre l’Associació afirma: «Ajuda molt, és bastant democràtic a l’hora de repartir les coses i ens portem tots bastant bé, que és quelcom molt estrany entre músics, pel tema dels egos».

Suscríbete para seguir leyendo