Santiago Andrada, argentí a Eivissa: «Amb els meus amics pagesos sóc l’únic que pren mate»

«Sóc un al·lot bastant apassionat de la programació electrònica i de tot el que faig, en general». D’aquesta manera es presenta Santiago Andrada, un jove argentí que viu i treballa d’electricista a Ibiza. «Jo ni sabia que existia l’illa. No tenia feina a València, on estava en aquell moment, i vaig estar a res de tornar-me a l’Argentina: només tenia 80 euros a la cartera i a un grup em van dir ‘prova-ho a Ibiza’», i això va fer: «Vaig comprar un bitllet amb els 80 euros que tenia i vaig aterrar a l’illa amb res. Li vaig prometre al propietari de l’habitatge que li pagaria el lloguer i va confiar en mi».

El que fa fora de la feina és relacionar-se amb gent d’aquí: «M’agrada molt anar a festes de poble, a Sant Vicent, a Portinatx... Vaig conèixer una al·lota espanyola que viu aquí i em va acompanyar per un any de la meva vida. Em semblava increïble perquè hi ha gent que no coneix la seva pròpia illa», manté Andrada: «Jo m’he fet l’illa de punta a punta». Com a persona de Buenos Aires, explica també: «Són molt pocs els argentins que els agrada recórrer el lloc on viuen i jo sóc un d’ells, m’encanta. Veig recórrer el lloc com una cosa obligatòria quan arribo a una ciutat».

Sobre les oportunitats que sent que té aquí que no tindria al seu país, admet: «En realitat, estaria millor a l’Argentina que aquí, però m’encanten les diferents cultures. És el que a mi m’agrada i m’apassiona. Sentir un espanyol parlar de la seva illa o del seu poble, ajuntar-me amb els meus amics pagesos i ser l’únic que es pren un mate, encara que sigui jo sol», afirma el jove.

Explica que hi ha grans diferències entre la seva ciutat, Buenos Aires, i Ibiza: «Jo vivia a una de les ciutats més grans del món. És un canvi bastant fort passar d’una ciutat així a un poble com Sant Antoni. Una ciutat que mai dorm i t’aixeques a les quatre del matí i dius, vull un cafè i vas a qualsevol cafeteria. Aquí no», recalca Andrada. L’únic que no li ha agradat mai és que els autobusos són «un desastre»: «Estàs acostumat que et diguin les set i mitja, vas allà a aquella hora i el bus surt a les vuit i deu. Si aquí no tens cotxe, és un patiment», considera l’argentí. Una altra diferència que destaca és que a l’illa et cobren el que vulguin per qualsevol cosa: «No hi ha un límit als preus, no hi ha sostre».

Andrada explica que va estar tres anys de manera irregular a Espanya: «Vaig presentar els meus papers per a l’arrelament familiar a València i me’l varen denegar perquè diuen que ma mare no és espanyola, encara que té la ciutadania i documents espanyols», recalca. «Després vaig presentar la ciutadania per llei democràtica i em varen fer esperar. Aquest dissabte mateix em va arribar la ciutadania, després de tres anys», celebra el jove, que reafirma que ell sempre ha intentat fer les coses de manera legal: «Vaig arribar aquí, em vaig fer un compte bancari, em vaig treure el número de la seguretat social i em vaig fer cl@ve», sosté Andrada. «La burocràcia és la mateixa que al meu país», riu el jove.

Suscríbete para seguir leyendo