Andrea Bonet Tur, eivissenca a Corea del Sud: «Recomano perdre’s: caminar i trobar coses interessants»

«Fa vuit mesos que estic a Corea del Sud», explica Andrea Bonet Tur, una jove eivissenca que es va enamorar del país asiàtic el primer cop que va anar a visitar-lo, fa ja dos anys. «Estic fent l’estança amb un visat que es diu 'Working holiday' que et permet fer turisme i treballar unes poques hores per sustentar el teu viatge», sosté la jove sobre com s’ha pogut quedar tant de temps a Corea del Sud.

Bonet explica que va estudiar coreà fa «molts» anys: «Diria que fa uns deu anys que vaig començar, quan vivia a Barcelona, que vaig estudiar-lo a l’Escola Oficial d’Idiomes, però ho vaig deixar per temes de feina, la vida i no vaig practicar-lo, perquè no tenia gent amb qui parlar en l’idioma». Després de deixar-ho el va perdre «bastant», encara que ara va fent-se més a l’idioma novament: «No puc tenir una conversació molt fluida, però el practico». En aquest sentit, admet que quan se li acabi el visat actual vol intentar optar al d’estudiant de coreà, precisament per millorar l’idioma i per estar al país el temps que duri el curs.

Per què Corea del Sud?

Sobre per què li agrada aquest país asiàtic en concret i no un altre conta: «Un al·lot de Filipines que anava amb mi a l’institut va publicar una cançó en coreà i em va cridar l’atenció l’idioma. Vaig pensar ‘això no és japonès’, perquè ja m’agradava aquell idioma de petita, però no tenia ni idea de què era el coreà, ni sabia que existien les dues Corees, encara». Conta que va fer molta recerca sobre el país, què és Corea del Sud i què és Corea del Nord i va començar a entendre coses: «Vaig aprendre a llegir-lo tota sola i vaig continuar escoltant la música i m’hi vaig aficionar».

Entorn de si vol tornar a Eivissa sosté que de moment, no: «Penso que a Eivissa no hi ha moltes oportunitats, especialment per la gent jove. Si vols estar a Eivissa i estar tranquil·la, es pot, però si vols una mica més de moviment en la teva vida, és més complicat. A més de la dificultat per trobar una feina estable que duri tot l’any i que no sigui en l’àmbit del turisme». Agrega que ho vol intentar a Corea pel moment.

Algunes diferències que s’ha trobat amb l’illa i Espanya en general és que a Corea del Sud «ningú roba»: «Fa uns dies vam anar el meu al·lot i jo a una cafeteria i ell es va deixar la cartera allà, no sabia on l’havia deixat i vàrem estar buscant-la. Quan ja va anar-se’n a la feina, el van trucar allà, perquè ell té la targeta amb el nom de l’empresa a la cartera i li van tornar. Això a Espanya és impensable», considera Bonet: «Ara em fa cosa deixar-me quelcom sense voler per Eivissa o Barcelona i que m’ho treguin!», riu la jove.

A banda de fer feina a temps parcial, també puja contingut sobre la seva estança i recomanacions per viatjar o viure al país asiàtic a xarxes socials: «El típic de no ser maleducat al transport públic, no fer remor... Altres recomanacions més personals meves que penso que poden ajudar a altra gent. Com perdre’s: en comptes de mirar sempre el mapa o les activitats per fer, anar a caminar per qualsevol lloc i trobar coses interessants».

Suscríbete para seguir leyendo