Hisashi Katakura, japonès a Eivissa: «La gent m’ha ajudat molt, només ha set amable amb mi»

«Sóc de Tòquio, al Japó, i he viscut en diversos països estrangers, com ara Filipines, Hong Kong o els Estats Units», explica Hisashi Katakura, japonès que va conèixer Eivissa i que ha fet d’ella la seva llar.

«Vaig tenir uns quants negocis a Tòquio, però després d’un temps bastant llarg, 10 o 15 anys, vaig decidir deixar la meva empresa: m’estava tornant pobre, però perquè estava buscant només els diners», explica Katakura sobre la seva experiència a la seva ciutat natal. «És una ciutat gran i, si fas diners, et pots ajuntar amb gent similar a tu, però jo m’estava cansant», justifica l’home.

Com va aconseguir el restaurant

«Pel 2017 em volia mudar a algun país estranger; no obstant això, encara no m’havia decidit per cap. Per tant, la meva dona i jo vàrem viatjar durant 14 o 15 mesos per tot arreu», afirma: «Després, el 2019, em vaig mudar a Eivissa». Aquell any va comprar el local Daruma, un restaurant japonès al centre de Vila.

«L’anterior propietari era amic meu i el volia vendre, em va fer una oferta i el vaig comprar», resumeix Katakura. «Els meus pares solien portar un restaurant, de manera que sabia fer ramen i altres plats típics, a més, el meu amic em va ensenyar les seves receptes estrella», afegeix.

Abans del seu gran viatge pel món, ja havia visitat l’illa: «Havia vingut feia moltíssims anys per provar l’ambient, però avui dia no és el que aprecio de l’illa», assegura el propietari del restaurant. «Quan vaig tornar amb la meva dona i vaig fer un poc més de recerca em vaig adonar que, per molts països que visités, aquesta illa és única», sosté: «És relativament petita, però molt internacional i, a més, la gent és molt oberta de ment. Em sembla còmode viure aquí».

Xocs culturals

Explica, però, que hi ha hagut moments de xoc cultural: «Aquí arribar tard és normal, però al Japó tothom és molt puntual, bons treballadors, així i tot, també molt estressats. La gent d’aquí m’agrada, són més relaxats i si hi ha hagut algun problema o m’he equivocat la mentalitat és: ‘No passa res’».

Va venir «sis o vuit mesos abans de la covid». Va obrir el restaurant per un temps, però després, amb el confinament, explica que com que la pandèmia venia de la Xina, «les persones asiàtiques es veien com les culpables de portar el virus al país», encara que afirma que no ha rebut mai cap comentari així a Eivissa. «De fet, la gent m’ha intentat ajudar en tot moment», afirma Katakura: «Potser només tinc sort, però la gent ha set molt amable amb mi».

En el seu dia a dia explica que, a banda de portar el restaurant, té una filla: «Sempre intento jugar i passar temps amb ella». També que ara està aprenent espanyol i català: «Estic estudiant, però al meu cervell li costa, és molt difícil», considera el cuiner.

Sobre les diferències entre Espanya i Japó afirma que «n’hi ha moltes». «Cap és millor o pitjor que l’altre, simplement són diferents cultures i jo m’intento adaptar a la cultura espanyola», destaca.

Suscríbete para seguir leyendo