Maria Lozano Juan, eivissenca a París: «El meu somni és treballar com a ballarina a una gran ciutat»

Maria Lozano Juan és una jove eivissenca de 26 anys que va estudiar dos carreres: «Una carrera universitària en Logopèdia, encara que no em dedico a aquesta professió, i una titulació de ballet a través de l’acadèmia anglesa Royal». Ara mateix es troba a París «fent formació, buscant feina com a artista», a més de dedicar-se «a ser ballarina»: «Em volia enfocar en la dansa contemporània, però vaig tenir un càsting per a un cabaret, que és el que dona més diners, i vaig fer el càsting del Moulin Rouge de París. No vaig poder entrar, però em vaig enamorar de la ciutat», justifica la jove sobre per què està a la capital francesa.

«Va ser una bogeria perquè vaig arribar aquí sense casa, sense saber l’idioma i sense res, només tractant de lluitar per aconseguir el meu somni de poder treballar com a ballarina a una gran ciutat», afirma la jove. Va decidir mudar-se al setembre i considera que la història «és prou graciosa»: «Vaig arribar aquí i no coneixia ningú, no tenia cap amiga ni familiar, però vaig descobrir que hi havia una al·lota amb qui havia treballat fent de professora de ball. Vàrem treballar només uns mesos juntes. Quan vaig saber que estava aquí, vaig contactar amb ella. Al principi no hi havia manera de trobar cap casa, sense contracte de feina era molt difícil, però vaig poder buscar-ne una a través d’una aplicació. Quan vaig anar a veure la casa, vaig explicar la meva situació i la propietària em va voler donar l’oportunitat, encara que no tingués feina. La qüestió és que l’al·lota d’Eivissa em va ajudar molt perquè em va voler acompanyar, ella parla francès», comenta sobre els seus primers dies a la gran ciutat. «Jo m’havia donat deu dies per trobar una casa, si no en trobava cap en aquell temps, em tornava a Eivissa».

Què fa ara

Actualment, fa diverses proves i formacions de dansa: «Vaig estar seleccionada per una formació d’una companyia, un atelier, i això em permetrà ballar aquí al juny. A més, estic fent classes de francès i ja em puc comunicar en l’idioma. Estic tramitant tota la burocràcia per poder continuar vivint aquí», aclareix sobre la seva situació.

Sobre les oportunitats que li dona París explica que aquestes són «principalment professionals»: «A Eivissa, com a ballarina, tot està més enfocat a l’oci nocturn i aquí hi ha més companyies de dansa de diferents estils». A banda, destaca que París és una ciutat «molt bohèmia i artística, no només en les arts escèniques, sinó en les arts plàstiques, que crea un ambient molt interessant per viure com a artista».

«El que més trobo a faltar d’Eivissa és la meva família», sosté sobre l’illa, però comenta que després d’uns quants mesos ja està «més adaptada i feliç» a París, donat que ara ja té «més amistats». No té pensat tornar per quedar-se a l’illa: «Si torno a Eivissa serà per fer visites o per fer projectes artístics que tinc pendents allà, però, pel moment, no tinc intenció de tornar per treballar allà», finalitza.

Suscríbete para seguir leyendo