Federico Lubian, home de Cantàbria a Eivissa: «Una persona castellanoparlant pot aprendre el català ràpid»

«Soc Federico Lubian, tinc 41 anys i fa 18 que estic a l’illa», es presenta aquest home, original de Castro Urdiales a Cantàbria: «Treballo al port i soc còmic també». Va venir a Eivissa «per amor»: «Vaig conèixer a una dona d’aquí i després que ella visqués dos anys al meu poble, vàrem venir aquí perquè, a banda que tenia la seva família aquí, tenia habitatge i era més fàcil trobar feina a l’illa que al meu poble», justifica Lubian.

Ara està divorciat i el seu dia a dia és fer feina i «dormir massa poc». Com a hobbies destaca el rol, un joc on una persona interpreta un personatge dintre d’una campanya parlada i on ell sol fer de director de joc.

Les oportunitats que destaca que té a l’illa per sobre del seu poble són laborals «i ja»: «Tota la resta és el contrari a les oportunitats que tindria al meu poble, des de sentimentals, a habitatge i en tot». Veu «un munt» de diferències entre Eivissa i Cantàbria: «Els preus, el clima, la gent, perquè inclús la forma de ser és diferent: aquí hi ha més hippies, t’ho puc assegurar». També creu que a Eivissa hi ha moltes menys zones verdes: «Allà tot és verd, tot són arbres i natura». I també està el tema del turisme, donat que a Cantàbria «tenim més turisme nacional que d’altres bandes».

La llengua d'Eivissa

Igualment, veu algunes semblances entre l’illa i el seu poble. «La semblança més gran que veig és que, més o menys, parlem el mateix idioma i una altra és que, afortunadament, a cap de les dues hi ha mala gent».

Sobre el català destaca que va néixer a Alacant, per la qual cosa va aprendre un poc de valencià, «no m’és difícil». Encara així creu que «qualsevol persona castellanoparlant pot aprendre el català ràpid: no hi ha tanta complicació ni tanta diferència entre el castellà i el català com per a no aprendre’l, i menys vivint 18 anys aquí». El parla amb la propietària de la casa on viu, donat que «és Eivissenca». «Quan veig que la conversació és predominantment en català, intento parlar en català», comenta.

Troba «molt» a faltar Cantàbria. «Trobo a faltar la Península en general, tant per la possibilitat de moviment, que amb un cotxe en dues hores estàs a on sigui, i també pel tema dels preus: qualsevol menú del dia, per posar un exemple, a la Península et costa entre 10 i 15 euros i aquí entre 15 i 20». També exemplifica amb la cistella de la compra: «Un amic i jo vàrem comprar el mateix al Lidl, ell a Cantàbria i jo aquí, i la diferència era de 25 a 50 euros».

Quan va arribar a l’illa li va xocar que hi hagués gent que, «a la mínima», li parlés de «la sintonia de l’illa, la força de l’energia...» i temes semblants. «Mentrestant, els pagesos d’allà et dirien que ‘la terra és terra, poses una planta, la regues, li dones sol, fa la fotosíntesi, creix i ja tens una patata».

Espera algun dia tornar a Cantàbria: «No sé si podré aguantar a l’illa molts anys més, tenint en compte com va tot», per la qual cosa espera al fet que el seu fill sigui major d’edat, «i a partir d’allà contemplaré si torno».

Suscríbete para seguir leyendo