Els joves ‘heavies’ de Meteorum a Eivissa

«Antoni i jo ja teníem una banda, al 2014», explica Iván Coll, de mal nom Torete, sobre el seu company Antoni Bonet Balansat i ell mateix. Coll és el guitarrista i Bonet el bateria del grup de metal eivissenc Meteorum, que a banda d’ells dos integren Rodrigo, el cantant, i Fran Machín, el baixista. «Quan vam començar a tocar música teníem un grup on també hi era Fran, i va passar el normal: un se’n va anar a estudiar i ens varen dividir», manté Coll.

Així i tot, Antoni i ell sempre han estat en contacte. «Sempre anàvem a tocar junts i després de la quarantena, al 2022, vam començar amb aquest projecte, Meteorum», explica el jove.

Els inicis de la banda

«El primer any era instrumental i vàrem començar a fer temes ‘nyaps’, en teníem uns tretze o així», segueix Bonet: «I quan vàrem veure que era quelcom més seriós i que estava quedant guai, vàrem començar a buscar gent».

«Al final, aquí a Eivissa és un poc complicat tot el tema del metal, trobar un cantant que faci aquests guturals, quelcom potent, però el vàrem poder trobar. Ens va escriure i es va poder fer», diu Bonet sobre el seu cantant Rodrigo. Aquest, sobre com es va unir al grup, esclareix: «Em va parlar Iván, havíem coincidit algun cop. Un amic me’l presentà un dia pel carrer com: ‘Te’n recordes que tenia un amic guitarrista que et volia presentar? És aquest que va pel carrer’. Vaig anar corrent a saludar-lo i vam intercanviar contactes, fins que dos anys més tard m’escriu: ‘Bona tarda’, i jo ja sabia què venia».

Com viuen el metal a l’illa?

«Fer metal a Eivissa al final és complicat perquè sí que es fan coses, festivals, concerts, però agafen més grups de rock», sosté Bonet, «encara que el metal té el seu públic», afegeix.

«Costa molt trobar un lloc per tocar», explica Coll. Bonet esmenta: «Abans estava Teatro Ibiza, però després de les inundacions va desaparèixer. Ara tenim la sala Summun, que està molt guai, però els grups hem de portar tota la infraestructura».

El següent concert que faran a l’illa és al Molí Fest a Sant Antoni el 20 de juny junt amb altres grups alternatius de les Pitiusas i de la Península.

«Un dels reptes va ser aquest, trobar gent», explica el bateria. «Però, per exemple, com Iván i jo ens duim bé, sí que tenim manera de compondre. Primer ell fa unes línies de guitarra i després jo poso les bateries, com hi ha bastanta compenetració entre els dos, no batallem molt el que feim, quasi sempre funciona», contraposa Bonet a les dificultats que hi podia haver. Coll afegeix: «Tenim un estil bastant paregut».

«A mi m’agraden tots els gèneres de música», explica Bonet: «Sí que prefereixo el metal. Bec més del nü metal, de l’estil dels 2000, com que sempre m’agrada escoltar de tot anem modernitzant i l’estil que toquem és bastant modern». «Si he d’elegir jo, d’aquest gènere musical, Lamb of God, Slaughter to Prevail, Motionless in White, Parkway Drive», esmenta el jove.

«Crec que tenim un estil més obert, temes més melòdics, temes més hardcore, per començar una composició es pot anar un poc a l’estil que sigui, però sempre dins del metal», explica Coll sobre l’estil dels temes que proposen. «Això és la part dolenta i la bona del metal, que és molt tècnic i es pot anar a estils més com D Gen», segueix Bonet.

Iván Coll explica que D Gen és un gènere «no molt conegut, que s’ha tocat molts anys i que equival a un metal amb molts detalls». «Periphery és el que va crear, entre cometes, el gènere D Gen, Animals as Leaders, Meshuggah també el representen...», afegeix el guitarra.

Com componen?

«Tenim la sort que el meu avi tenia un colomar i quan ja no hi va haver coloms tot allò es va convertir en un local d’assaig», explica Bonet.

«Tenim dos maneres de compondre: una és jo a casa meva, em poso un programa de gravació de guitarra i un metrònom, a 120-150 bpm, depèn del que senti», comença Coll: «A partir d’aquests clics, m’imagino una bateria i toco sobre allò 15 minuts, d’on agafo les parts que més m’agraden». «L’altra manera és improvisar al local de Can Toni. Ell toca, jo toco, i continuem a partir d’allà», finalitza Coll. «Jo entro al final, quan està tota la instrumental, perquè el vocal no pot ficar-se pel mig més que per donar idees», comenta Rodrigo.

«He estat en altres bandes i hi ha gent que es vol menjar la resta i això no mola, sempre s’acaba dividint el grup per qüestions així i aquí tenim certa democràcia», menciona Rodrigo sobre el fet que tenen molt bona relació interna al grup. «Al final, una banda és com tenir quatre parelles», riu Coll, «t’has de posar d’acord, has de tenir comunicació i s’han de dir les coses».

Suscríbete para seguir leyendo