Alba Ferrer Tur, jove eivissenca a Badalona: «Si dic alguna paraula així més catalana, o correcta, la meva família em diu: ‘Què catalanitzada vens’»

«Sóc l’Alba Ferrer Tur i és el tercer any que visc a Barcelona», explica la jove, original d'Eivissa. «Abans de Barcelona vaig viure cinc anys a Girona», per la qual cosa fa vuit anys que està a Catalunya. Després d’estudiar el grau en Biologia a la Universitat de Girona, va fer el màster de professorat i ara és docent a un institut de Badalona (ciutat al costat de Barcelona).

«Vaig estudiar a Girona primer perquè la meva cosina estava estudiant allà i estava molt contenta», explica sobre el seu recorregut: «Em va semblar molt adient, perquè Girona és una ciutat més petita, pots accedir a tot arreu caminant i em va donar aires de familiaritat, té molta semblança amb Eivissa: em vaig enamorar de la ciutat», sosté.

«La raó per què vaig anar a Barcelona és perquè tenia moltes més opcions de fer activitats, sobretot en el món de l’art», manté la jove. «Jo sé que segurament no tornaria [a Eivissa], tinc la parella de Barcelona i està fent oposicions allà». Fora de la seva parella, comenta que està «molt bé a Catalunya»: «No deixaria d’anar a Eivissa, m’estimo molt l’illa, tota la meva família està allà... Però no hi vull viure, no només perquè veig un futur clar a Catalunya, també perquè a Eivissa veig que no tinc tantes oportunitats per allò que vull fer», matisa Ferrer. En aquest sentit, sosté que «a Barcelona no s’acaben de presentar oportunitats, quedades, gent nova i activitats: de vegades vaig i faig de tot o decideixo quedar-me a casa». Algunes de les activitats que fa a la ciutat Comtal són teatre musical o classes de bateria.

A més, explica sobre la seva feina: «M’omple moltíssim, em sento molt bé fent la meva feina, encara que als interins ens fiquen a fer l’assignatura que es pugui», aclareix la jove. «La meva especialitat està molt sol·licitada, però no puc fer classes de biologia. Em demanen que faci classes com tecnologia o matemàtiques, que és on falten més docents».

La llengua que parla

Sobre si li diuen res respecte l’accent explica: «Per desgràcia, m’he catalanitzat molt». «Quan estic amb gent eivissenca encara el mantinc un poc, però com tinc parella catalana, m’ha afectat molt», comenta abans de seguir: «A més, tots els catalans amb els quals he parlat eivissenc em miren estrany, encara que molta gent, sobretot en el món del teatre, m’ha dit que no he de canviar el meu accent».

Així i tot, sosté que «hi ha paraules que no es poden dir tampoc a Eivissa, perquè no són correctes en català». Es refereix als barbarismes que es fan servir al parlar de l’illa: «A Eivissa sempre he dit ‘tenedor’, però no és correcte, s’ha de dir forquilla».

I riu en explicar que si diu la paraula correcta a la seva família la miren «estrany»: «Si dic alguna paraula així més catalana, o correcta, la meva família em diu: ‘Què catalanitzada vens’».

Explica que en el seu dia a dia parla en català: «La llengua vehicular del meu centre és el català, però donada la situació del centre, pocs dels boixos el parlen, alguns no parlen ni espanyol: el tema del català en el centre és una lluita molt difícil que tenim», finalitza.

Suscríbete para seguir leyendo