Carla Torres Planells, jove eivissenca a Barcelona: «El ritme de vida és el que més trobo a faltar d’Eivissa»

«Fa sis anys que estic a Barcelona i ara mateix treballo fent fotografia, vídeo i contingut per a xarxes socials», explica Carla Torres Planells, jove eivissenca que va a estudiar a la ciutat: «Vaig venir quan vaig acabar d’estudiar el Batxillerat perquè les oportunitats a Eivissa eren bastant més limitades que a la Península, sobretot en el sector cultural i artístic, que és el que m’agrada. Ibiza està més enfocada cap a la festa i al turisme i no tant cap a desenvolupar la gent jove en aquest sector», sosté Torres.

«Els primers anys no vaig fer estudis oficials, sinó diferents cursos de formació de l’Ajuntament i, uns anys més tard, quan ja tenia decidit que volia dedicar-me a això, vaig fer el grau superior en realització i ara, per sort, estic treballant en això», comenta sobre el seu historial acadèmic.

«Crec que hi ha més quantitat d’oportunitats, pots provar més coses diferents», explica sobre la diferència que veu entre Barcelona i Eivissa: «Sento que, en el nostre sector, des de les institucions públiques s’espitja bastant que la gent pugui fer projectes, mitjançant ajudes o cedint espais, com centres cívics».

«Hi ha moltes diferències [entre Barcelona i Eivissa], però també hi ha moltes semblances: són ciutats costaneres, llocs turístics...», afirma Torres, que destaca que la diferència més gran que hi veu és «el ritme de vida i de consum, és el que més trobo a faltar d’Eivissa».

L'accent eivissenc

«Moltes vegades dic alguna paraula i em fan ‘eh? Què has dit?’», riu sobre què li diuen els catalans de l’accent eivissenc: «Al final, per eficiència, acabes canviant el vocabulari que utilitzes perquè t’entenguin més de pressa».

Troba «molt» a faltar Eivissa: «És molt única, com ara l’essència de les persones que viuen aquí, es troba a faltar la família, els gossos, els amics, les platges...», destaca, però també manté que quan és a Ibiza «trobo a faltar coses de Barcelona».

«Vinc bastant a Eivissa, com a molt cada dos mesos i hi vaig una setmaneta, com treballo des de casa, normalment, em puc emportar la feina», diu Torres, que contesta a si creu que tornarà a viure a l’illa: «Sí, abans, quan vaig arribar a Barcelona, hagués dit que no, i ara cada vegada sento més que sí».

Explica una anècdota de quan va arribar a Barcelona: «El primer que vaig estudiar va ser un curs de costura i patronatge, no sabia com anaven els trens i havia d’agafar un. Vaig baixar a les vies i vaig agafar el primer que va passar, i resulta que el primer que va passar anava buit, amb les llums apagades i no feia cap parada», recorda. «Vaig trucar a l’intèrfon d’ajuda i va sortir el maquinista estranyat dient ‘com has entrat aquí? Què fas aquí?’ i vaig explicar-li la meva situació».

Finalment, recomana a l’autor Albert Sánchez Pinyol: «És un antropòleg i els seus llibres són interessants, en l’àmbit del comportament humà».

Suscríbete para seguir leyendo