Mariela Marí, eivissenca a Barcelona: «El bullit d'ossos és molt semblant a l’escudella catalana»

«El 90% de les meves converses són en català, menys amb el meu marit, amb qui parlo en castellà», riu Mariela Marí, dona eivissenca que fa 44 anys que viu fora de l’illa i 39 que viu a Barcelona. «Em vaig acostumar a parlar en català central i, quan vinc a Eivissa, segurament me poden notar, que, per exemple, les tòniques nostres no les faig tant... Les paraules pròpies del català eivissenc, com ara granar, no se m’acudiria fer-les servir a Catalunya», afegeix. En aquest sentit, explica una divertida anècdota de quan els seus fills anaven a l’escola i un dia el gran va tornar, dient: «Mama, parla en català d’aquí perquè he dit a l’escola granar i no m’entenen». Així i tot, defensa el fet que és «una única llengua, amb diversos dialectes».

Va estudiar la llicenciatura en Psicologia a Palma i, en acabar, va anar-se’n a la ciutat Comtal per poder estudiar l’especialitat de psicologia escolar. La seva trajectòria professional estava lligada a la formació d’adults i, avui dia, porta una empresa especialitzada en aquest àmbit: «És una empresa de formació contínua, que dona un servei a les persones que treballen a les empreses, gestiono les bonificacions i les subvencions que hi ha per formació i, paral·lelament, també faig formació ocupacional per a persones aturades».

A banda de la feina, que li ocupa bona part del seu temps, comenta que té diversos hobbies: «Cuino, faig pa, m’agrada molt llegir, viatjar i aprofitar el que té Barcelona entorn del món de la cultura».

Les oportunitats a Barcelona

Quant a les oportunitats que li ofereix Barcelona, destaca primerament: «Pots agafar el cotxe o el tren per anar a qualsevol part del continent europeu. Una de les coses que, entre cometes, no m’agraden de l’illa és estar aïllada, i que per sortir d’ella necessites un avió o un vaixell». Després, esmenta que quan era més jove «a Eivissa no hi havia gaires oportunitats, ni culturals ni educatives». «Ara hi ha extensions universitàries, però quan jo era adolescent els únics estudis que es feien a Eivissa estaven relacionats amb turisme», sentencia. També emfatitza «el tema de la cultura»: «Tot el que té [Catalunya], l’àmbit museístic, l’oferta de teatre, l’oferta de cinema, i una altra cosa que m’agrada molt de Barcelona és que hi ha moltes llibreries i les llibreries d’aquí són grans, molt polides i fan molta activitat cultural».

Destaca, quant a les semblances entre Barcelona i Eivissa, «la llengua comuna, el parlar d’Eivissa i el parlar de Barcelona, el central, són els més semblants». També, els costums: «Les tradicions eivissenques i les tradicions catalanes són molt semblants. En la gastronomia: el nostre bullit d'ossos és molt semblant a l’escudella i també ho són el flaó que feim a Ibiza i el flaó que es fa a l’Empordà. També en alguns noms: Em dic Marí, que és un nom totalment català, segurament ve dels mariners que van arribar al segle XIV». I, a més, destaca una semblança «d’ara»: «La gentrificació que hi ha. Tant Barcelona com Ibiza són molt turístiques».

Suscríbete para seguir leyendo