Thomas Scalise, informàtic eivissenc a Vilanova i la Geltrú: «A Catalunya he aprés a apreciar la llengua catalana»

«A Eivissa no m’agradava parlar en català i el parlava molt poc, només a l’institut i perquè m’obligaven», explica Thomas Scalise, jove eivissenc de 24 anys que va néixer i va créixer a l’illa. El que conta Scalise va canviar quan es va mudar a Catalunya: «He après a apreciar la llengua catalana, a valorar-la i a parlar-la amb la gent». Sobretot al grau superior que va estudiar i ara a la feina i amb els companys d’universitat, és el seu idioma «principal».

Thomas Scalise es defineix com «un jove molt apassionat de tot» el que fa: estudia el grau en Enginyeria Informàtica, al qual va accedir després d’estudiar el grau superior d’FP, i treballa també com a desenvolupador de software a una empresa al sud de Barcelona. Explica que encara estudiant i treballant alhora té «diversos hobbies»: «Vaig al gimnàs, m’encanten els esports d’aigua, la boxa, ara fa poc he començat a ballar...». Fa ja sis anys que està a Catalunya i explica que, en l’actualitat, té una rutina «bastant tancada»: «Als matins vaig a la universitat i a les tardes treballo, normalment, des de casa». Els caps de setmana els dedica a les seues aficions i a estudiar per a la universitat, a més de quedar amb amics.

Catalunya vs. Eivissa

Sent que a Catalunya té més opcions que a Eivissa, «encara que la dugui en el cor»: «Al final és un espai molt reduït, les oportunitats de fer contactes són bastant limitades i hi ha molt poques oportunitats de qualitat», expressa Scalise. A més, sobre el camp de la informàtica, afegeix que «no hi ha molts llocs disponibles per a gent amb una alta formació i menys en la meva indústria», a banda de la «falta d’oferta formativa».

El darrer és el que el va espitjar a sortir fora de l’illa: «La Universitat de les Illes Balears, a Eivissa, no ofereix Enginyeria Informàtica», comenta. «Hauria d’haver fet la carrera en línia, però hauria perdut tota aquesta part d’oportunitats per conèixer gent, parlar amb els professors...».

Viu a Olivella, un poble més petit, però sol fer vida a Vilanova i la Geltrú, on té la universitat, i a Vilafranca del Penedès, on té la feina. «A Vilanova també hi ha platja, costa i tota mena d’activitats, cinema, comerços...», destaca el jove. «Sense arribar a ser una ciutat massa gran i estressant, tens tots els serveis que et puguin fer falta», afegeix.

Ha après a «conformar-se amb menys», en relació a la costa catalana, en comparació amb l’eivissenca: «Les platges d’Eivissa són molt difícils de trobar aquí: l’aigua cristal·lina, les caletes tan petites, la quantitat de peixets», assevera.

Els primers anys trobava a faltar Eivissa «constantment»: «Bàsicament vaig deixar endarrere tots els meus amics, els llocs on m’he criat i que eren la meva vida». Amb el temps, però, ha fet de Catalunya el seu lloc i assegura trobar-se més a gust a la Península, on ha fet nous amics, ha conegut més gent i on hi ha pogut anar a excursions «força interessants».

Suscríbete para seguir leyendo