«L’esplendor» de Mistràs, a Grècia

Samuel Hortal, historiador eivissenc que viu a Barcelona, explica l’interès que pot tenir la ciutat de Mistràs, a Grècia, les ruïnes de la qual foren declarades patrimoni de la humanitat per la Unesco el 1989.

«És una ciutat medieval construïda el 1249 per Guillem II de Villehardouin, després de la Quarta Croada». Anuncia que després del 1262 «la van recuperar els bizantins i es convertí en el principal centre de poder del sud de l’actual Grècia: primer com a base militar i, des de 1348, com a capital del Despotat de Morea». Al segle XV, en concret el 1460, fou «conquerida pels otomans i ocupada també pels venecians, fou abandonada progressivament després de 1834 en el context de la guerra d’independència grega, després de tres segles de decadència», afegeix l’historiador.

Mistràs destaca «per la seva gran riquesa monumental: sobresurten l’església de Sant Demetri, així com els monestirs del Brontochion i de Crist Zoodotes i temples com Hagioi Theodoroi, la Hodegetria, Santa Sofia, la Peribleptos, l’Evangelistria i la Pantanassa, que exemplifiquen l’esplendor religiosa i artística de la ciutat».

Avui dia encara és a un «turó molt polit» i és «una visita circular». Explica Hortal que «vas als llocs i després pots anar a veure Esparta».

Suscríbete para seguir leyendo