Alejandro Cubero Horta, mecànic eivissenc als Estats Units: «A EEUU, si no ets a la dinàmica del somni americà et quedes fora»

Alejandro Cubero Horta va néixer a Eivissa fa 28 anys, es va criar a l’illa, on va estar fins al 2019, que és quan va decidir anar-se’n als Estats Units per ser mecànic. «He volgut ser mecànic des que tinc noció de les meves habilitats», explica el jove: «Des de primer de Batxillerat vaig veure que estudiar no era per mi i vaig tirar pel costat més pràctic».

A Eivissa va fer el grau mitjà d’Electromecànica de dos anys, que compaginava amb diversos treballs relacionats amb els cotxes. Quan va acabar el curs va començar a fer pràctiques al concessionari d’Opel: «Allí va ser quan vaig començar a treballar realment com a mecànic». Després de la Opel, va passar a un taller multimarca i va estar un any a Chevrolet.

«Durant la feina a Chevrolet va ser quan vaig conèixer la Wendy, vàrem començar a parlar per xarxes i vam planificar com podíem estar junts», explica, recordant que ella és dels Estats Units i ell d’Eivissa. «Allí va ser quan vaig tenir l’impuls d’anar-me’n, estava enamorat», riu Cubero.

Sobre la cultura americana en comparació amb l’espanyola comenta: «Per una banda, allò que diuen del ‘somni americà’ és que no et posen tants obstacles com a Espanya o a la resta d’Europa per avançar, perquè et desenvolupis professionalment», comenta Cubero, que contraposa: «Per l’altra, perds anys de vida i en la mesura en la qual perds anys de vida, vius també més accelerat, treballes el doble, per aconseguir resultats més ràpids…».

A Espanya, també. Creu que tot és més «saludable»: «El tracte amb la gent, tothom és més amable, vius una vida més tranquil·la i encara que el sou no és tan elevat, la relació qualitat de vida-salari és bona», mentre que als Estats Units pots aconseguir aquest «somni» que és quelcom que vol aconseguir tothom: «Si no entres en aquesta dinàmica, et quedes fora del sistema, persegueixes un somni que és una loteria».

Tornar a Eivissa

«Trobo a faltar Eivissa, però no hi penso massa, vaig venir aquí perquè vaig voler i no trobo a faltar l’altre camí», manté Cubero. «Si un se centra més en el passat que en el present, no avances i no et centres en els objectius nous», explica, a més que: «Aquí estic casat, tinc fills, treballo moltes hores i no tinc molt de temps per pensar».

No ha coincidit amb ningú d’Eivissa a Chicago, ciutat on es troba: «No sé si s’amaguen davall de les pedres, però no he vist a ningú», riu el jove.

Creu que és més complicat poder treballar legalment als Estats Units que a Espanya: «Aquí has d’entrar amb visat, un munt de papers i pagant. El visat de matrimoni, si l’hagués de fer per anar a un altre país, no el faig», manifesta Cubero sobre la seva experiència amb la burocràcia americana: «És un procés llarg i tediós i s’ha d’estar molt enamorat per fer-lo», comenta sobre el seu cas.

Suscríbete para seguir leyendo