Dídac Ferrer de l'Associació de Joves d'Eivissa: «Ens solen dir ‘a Eivissa calia alguna cosa així’»

«Hi serà Pau Emili Muñoz, portaveu del Correllengua a totes les illes i coordinador general de tot el Correllengua, és la persona que va tenir la idea de fer tot això, diguéssim», explica Dídac Ferrer, representant de l’Associació de Joves d’Eivissa (AJE), i un dels principals impulsors del Correllengua dins del col·lectiu juvenil, sobre la xerrada d’aquest divendres.

«Hi haurà representació de tots els col·lectius participants, l’Institut d’Estudis Eivissencs, l’Associació de Joves d'Eivissa, i el Jovent Republicà, també hi serà». Després, exposa que es veurà el videoclip de la cançó del Correllengua, amb participació eivissenca, donat que «Victorí Planells d’UC hi canta un parell de línies». «El format del Correllengua ja existeix des de fa bastants anys», comença a explicar Ferrer: «Bàsicament, és aquesta idea de mesclar l’esport en format de cursa popular, no competitiva i de relleus, amb la reivindicació de la llengua i la cultura catalana». La rellevància més gran que té aquesta ocasió és que «és la primera vegada que es fa a tots els territoris de parla catalana a la vegada». El jove comenta que el Correllengua s’havia fet «a Mallorca, al País Valencià, a totes les illes alhora, però encara no a tots els territoris de parla catalana a la vegada, com ara, Catalunya Nord, Principat, País Valencià, Illes Balears, Sardenya… això no s’havia fet mai».

El que es fa durant el Correllengua ho resumeix de la següent manera: «A cada municipi per on passa la flama es llegirà el manifest del Correllengua i també hi haurà concerts i festes populars. La veritat que és un projecte que fa ja bastants mesos que preparem», afegeix el jove. «Cada dia, més clubs esportius donen suport a aquesta iniciativa, com el Barça, el Girona, el Mallorca…», assegura Ferrer, que manté que «el món cultural i de les entitats hi estan col·laborant», també. «Creim que serà, o ha de ser, un esdeveniment històric per la llengua».

El Correllengua a Eivissa

A Eivissa hi ha hagut Correllengua, com ara el més recent del 2024 que va ser «interilles», es van recórrer les quatre illes de Balears. Ferrer hi va participar amb Joves de Mallorca per la Llengua aquell any, que és «una de les entitats que formen part del Correllengua Agermanat». Sobre els inicis de l’edició d’aquest any, Ferrer explica: «A nosaltres ens van contactar Joves de Mallorca per la Llengua quan la nostra associació encara estava en l’aire, hi havia hagut reunions, però era tot a l’inici. Ens van proposar participar, més que res perquè ells tenien l’experiència de fa dos anys sentint que hi havia interès, però gestionar alguna cosa a Ibiza des de Mallorca… van pensar que si ens podíem encarregar nosaltres, molt millor».

«El Correllengua passa per Eivissa el dia 30 d’abril, que és quan arriba la flama», exposa Ferrer: «Això és una cursa de relleus i el que es passa d’una mà a l’altra en aquests relleus és una espècie de torxa». En principi, afirma que la flama ha d’arribar aquell dijous «a les quatre a les Savines, llavors va fins Sant Jordi, on arriba a les quatre i mitja. Allà es planeja que hi estigui mitja hora, hi haurà una ballada i després a les cinc torna a partir cap a Vila. A les cinc i mitja arriba a s’Alamera, on l’IEE està preparant diversos actes de cultura popular, com ballades, dimonis... Nosaltres estem preparant els concerts de la nit, però encara no puc dir res al respecte», afirma el jove sobre qui hi tocarà, però afirma: «Si tot surt bé, serà genial».  

Pel que fa a la col·laboració amb l’IEE assegura que aquesta és «molt bona»: «Quan nosaltres vam sortir no sabíem exactament com seria aquesta relació, però l’IEE ens va contactar per començar a fer reunions i a parlar de diversos temes, fer un primer contacte i, evidentment, va anar molt bé perquè, sobretot pel que fa a Eivissa, tenim molts objectius similars», explica Ferrer. «Estan encantats amb nosaltres i nosaltres amb ells, són referents per moltes coses i és un privilegi poder fer feina junts, igual que amb altres organitzacions d’Eivissa com el Grup d’Estudis de la Naturalesa (GEN) o Emprendada Feminista, cadascú dintre del seu camp de treball», que detalla: «L’IEE respecte a la cultura i la llengua, el GEN la cura i defensa del medi ambient i Emprendada per la igualtat», defensa Ferrer. «De mica en mica aniran sortint més accions i feines conjuntes a l’illa», destaca.

Qui són AJE

«Des del principi d’AJE, hem estat molt involucrats en el Correllengua i aquest ens ha entrat molt al principi de l’associació», comenta Ferrer sobre els inicis del projecte. «AJE a principis d’aquest any va anar molt bé, vam tenir molt bona resposta, però estam en un moment en el qual hem d’aconseguir transformar aquelles ganes en el fet que la gent estigui involucrada i en una activitat més constant», considera el jove, que segueix: «Ara mateix tenim el Correllengua, però a la vegada ens està costant trobar forces per fer altres projectes paral·lels».

«De cara al nostre futur, volem fer molta feina als instituts, perquè volem que els estudiants de Batxillerat i els més joves coneguin l’associació, també per fer una mica de conscienciació lingüística i de la realitat que ens envolta», sosté Ferrer: «Allò que els espera quan arribin a la vida adulta». En aquest sentit, destaca altrs temes que els interessen: «Les problemàtiques que patim a la nostra illa, però també fer treball més cultural com organitzar concerts i festes populars en la nostra llengua».

«El germen creador del grup va ser un grup d’amigues de Sant Rafael que tenien moltes inquietuds, com ara veure que, quan estaven a l’illa, no hi havia una associació o una organització a Eivissa pensada i importada per joves que hagués respost a totes aquestes problemàtiques que patim: problemes amb el mercat laboral, problemes lingüístics, ambientals...», explica Ferrer sobre els inicis d’AJE: «Elles decideixen tirar endavant aquesta associació», diu el jove, a qui no li queden «molt clars» els orígens: «Venen d’un compte d’Instagram per on comencen a fer promoció d’aquesta associació, convoquen un parell de reunions obertes i, a partir d’aquestes reunions obertes i del grup que les van seguir, es van involucrar més».

«Els motius són molts», afirma Ferrer, que destaca que reben molts comentaris positius: «La gent ens diu que ‘a Eivissa calia alguna cosa així’ i més encara per la gent jove, que hem nascut o hem vingut aquí i tenim moltes dificultats per poder-hi viure, per poder-hi viure dignament».

Suscríbete para seguir leyendo