Nerea García, eivissenca a la Ciutat Comtal: "Barcelona i Eivissa són les dos molt cosmopolites"

Nerea García és una eivissenca de 19 anys que viu a Barcelona. Està a la ciutat catalana perquè la carrera que li agradava, Màrqueting i comunicació de moda, es fa allà. Els estudis van ser el seu impuls principal, a més del fet que la carrera professional que li agradaria fer no tenia molta sortida a l’illa: "En l’àmbit de moda no vaig trobar gaire a Eivissa", explica la jove.

Va decidir-se per Barcelona, primer perquè allà té família que "hi ha viscut durant molt de temps, a més de voler estar a prop de la mar i tampoc estar tan lluny de l’illa".

El seu dia a dia

Assegura que es desperta cada dia a les sis del matí, s’arregla, després esmorza i intenta sortir a les set de casa "per no arribar tard", donat que comença les classes a les vuit i té "més o menys una hora de trajecte en metro". Acaba les classes a les dos i mitja, torna a casa, dina i intenta "anar al gimnàs com més aviat millor". Després del gimnàs sempre tracta d’estudiar i fer els deures.

Creu que a Barcelona té més oportunitats que a Eivissa en el sector de la moda. "Hi ha moltes més empreses a Barcelona que busquen alumnes en pràctiques, a banda que pots començar a una empresa amb una sucursal més petita a Barcelona i després et poden enviar a Madrid o altres capitals importants", afegeix.

La diferència que més li ha xocat entre la ciutat i Eivissa és "la rapidesa": "Sobretot l’any passat notava que no parava, no tenia cap moment de pausa, anava corrent a totes bandes". Creu, així mateix, que totes dos són "molt cosmopolites", ho justifica perquè "hi ha molts de tipus de persones diferents, molta cultura… Com moltes coses i oportunitats a ambdues".

Les seves classes són en castellà, perquè hi ha "molta gent estrangera", però parla català constantment, amb companys catalans, amics, altres persones de la ciutat, etc. A més, considera que parla quasi tant català a Eivissa com a Barcelona, "però potser a Barcelona un poc més", especifica. No li diuen gaire de l’accent, però sí que li fan preguntes sobre paraules que empra de manera diferent per l’eivissenc com ara "cridar" per trucar a una persona per telèfon.

Entre Barcelona i Eivissa

"És un estil de vida que també m’agrada molt", afirma sobre viure a Eivissa i trobar-la a faltar, com les amistats i la família que hi té. "Però estic bé a les dos parts", afegeix. Cada dos mesos ve a l’illa i, a més a més, viu amb el seu xicot, eivissenc, i la germana d’ell, a banda de veure sempre a amistats de l’illa, per la qual cosa està a totes hores amb gent eivissenca.

Sobre el contingut en català que pot recomanar explica que ha escoltat "tots els capítols del pòdcast de ‘Crims’", a banda de seguir a alguna tiktoker catalanoparlant.

El que més l’ha xocat de Barcelona és trobar-se gent d’Eivissa en llocs molt aleatoris, com ara al metro o a un carrer que no s’hagués esperat mai, el que la fa reflexionar sobre la quantitat de gent eivissenca que viu a la ciutat catalana.

Suscríbete para seguir leyendo