Viky Valle Espejo, eivissenca a Barcelona: "Volia fer animació 2D i 3D i a Eivissa no hi havia res d’això"

Aquesta jove eivissenca de 29 anys va arribar a Barcelona amb 20 i ja es va quedar a la ciutat. Treballa responent consultes d’alumnes d’una universitat, encara que en un inici es va mudar per estudiar arts. "Volia fer animació 2D i 3D i a Eivissa no hi havia res d’això, hi havia alguna cosa a Mallorca, però per haver d’anar-me’n a una altra illa, vaig decidir anar directament a la Península", explica Viky.

El seu dia a dia lamenta que estigui molt condicionat per la feina, donat que ja el trasllat cap al lloc de treball comporta un cert temps, però, sempre que pot, tracta de quedar amb amics: "Tinc un grup friqui i un LGBTI". Aquestes amistats també l’han ajudat a sortir de l’armari, ser qui és realment, cosa que, assegura, no hauria estat possible a l’illa.

Manté que a Eivissa segurament podria trobar feina d’això que està fent ara mateix, però que a l’hora de socialitzar no hi estaria tan a gust: "Per trobar un grup de gent que tingui més a veure amb una mateixa, m’ha paregut més senzill aquí, a Barcelona, que no a l’illa, donat l’ambient més obert, crec que encaixo més".

"El soroll" és la principal diferència que destaca entre la Ciutat Comtal i Eivissa, donat que Barcelona considera que és molt sobre estimulant. En canvi, l’illa "és un so ple de tranquil·litat, realment pots respirar i tranquil·litzar-te. A la ciutat sento molta angoixa, 10.000 cotxes fent xiular el clàxon, gent que va amb pressa a tot arreu...".

A més, l’única semblança que hi assenyala entre ambdues és a la Costa Brava: "El meu cosí, un amic i jo vam fer part del camí de Ronda i la costa Mediterrània s’assembla bastant, és preciosa i li recomanaria a qualsevol persona". Explica que, a Barcelona, els boscos al costat de la parada Peu de Funicular li recorden a Eivissa: "Els camins, els arbres... tot és com tornar a l’illa".

No fa servir la llengua catalana sempre, però sí que la parla molt més que a Eivissa: "A menys que fos per temes de classe, no havia pensat mai en català i aquí, a segons quins establiments i, sobretot, a la feina, sí que el faig servir sovint", manté la jove. Al principi no li deien res de l’accent, però avui dia hi ha qui pregunta si és de València.

Troba a faltar també viure a l’illa, però explica que tenint ja la vida feta allà no es planteja tornar seriosament: "Eivissa se’m quedaria petita, a Barcelona sento que tinc més opcions per sentir-me plena". Així i tot, no perd les arrels i es junta amb amics eivissencs de tota la vida. I a la feina també fa pinya amb gent d’altres llocs de Balears, com Menorca i Mallorca. A banda, ve a l’illa un parell de dies fins a una setmana cada quatre mesos, aproximadament.

De música en català, explica que li agrada Aspencat: "Vaig tenir una època que només els sentia a ells i vaig anar a un concert seu". Darrerament ha estat sentint a Sofia Coll, que "té bastants cançons en català".

Suscríbete para seguir leyendo