Versos i obres d’art conversen a Eivissa en l'exposició ‘Les poesies dels baleàrics’

La Sala Es Polvorí, a Dalt Vila, conclou aquest diumenge 1 de març, Dia de les Illes Balears, l’exposició de les obres de diversos artistes de la conca del Mediterrani: ‘Les poesies dels baleàrics’. La col·laboració entre el Govern, mitjançant la direcció general de cultura de la conselleria de Turisme, Cultura i Esports, amb la Fundació Baleària i l’Ajuntament d’Eivissa, ha portat aquesta col·lecció a la sala amb la intenció d’"impulsar projectes culturals que afavoreixin el desenvolupament cultural i la cohesió social dels territoris mediterranis, així com la projecció exterior dels artistes de les Illes Balears". La itinerància va començar a Ciutadella i duu a la sala eivissenca des del 29 de gener: les darreres hores per visitar-la són aquest divendres, de 17 a 19.30 hores, i dissabte i diumenge d’11 a 13.30 hores.

Des del Govern expliquen que els poemes que es troben al costat de les pintures, fotografies, art tèxtil o escultures són les que han influït en la creació d’aquestes, "establint un diàleg entre la paraula i la imatge". D’aquesta manera, "els versos prenen cos, color i textura gràcies a la mirada dels artistes" i "la paraula inspira a l’obra artística i aquesta amplia i transforma el significat original del poema", creant una relació dialèctica entre les diferents formes d’art.

La sala a Dalt Vila està mig amagada darrere d’espais oberts, a la vista, i protegeix del vent que ha bufat amb força on les muralles. La senzillesa de la roca que la conforma permet lluir l’art que s’hi presenta. Destaca, abans que res, el cartell que es troba a la mateixa sala on es llegeix ‘Els poetes dels baleàrics’, una perfecta al·lusió a l’error humà, allò que ens fa únics com a espècie per realment crear art. Les obres no tenen cap ordre concret: per la dreta comença amb algunes de la Península, passa a un parell balears, eivissencs i després volta per tornar a peninsulars, illencs i, finalment, el formenterenc.

L’art dels pitiüsos

Les artistes eivissenques de la mostra, Marga Guasch, Carmen Liberal i Josefina Torres, proposen obres d’estils molt diferents. La primera que apareix començant per la dreta és Torres, que proposa dos quadres, 'La mar clivellada', ambdós creats el 2025, acrílic sobre cartró i tela: el més gros d’un metre per 70 centímetres i el més petit de 40 per 30 centímetres. El poema que inspira els quadres, destacats pels seus tons blaus, turqueses i verds, "partits" per blanc, és de la mateixa autora: "A la pell turquesa de la mar, / una clivella s’ha obert, / violentament", llegeixen els primers versos.

Després, es poden veure els quadres de Carmen Liberal. Un d’ells, ‘Transparencia’, un quadrat de 40 centímetres, tècnica mixta i acetat, també de l’any 2025, conté diversos colors de blaus a grocs, passant per roses i verds. El poema que l’inspira és de Teresa Navarro Pastor, ‘Obstrueix-me durant el dia’, que conté els següents versos: "Que no siga massa preciosa / per poder quedar-me amb ella".

La darrera eivissenca, Marga Guasch, es troba al fons de la sala, al costat del rètol de l’exposició. Té dos quadres, d’estils diferents, i hi destaca la dicotomia entre la intensitat dels colors que presenten. El primer, ‘Venezia’, és més petit i té tons més mutejats. Està inspirat en el poema de Nora Albert del mateix títol: "Sempre retornes a la ciutat aigua / de palaus enmirallats que, com vaixells ancorats, / suren, senyorívols, aliens al temps". El següent, ‘Punta Galera’, és un quadrat d’un metre, amb colors vermells, taronges de diferents tonalitats que salten a la vista, com si fos el sol. Està també inspirat en un poema de Nora Albert, amb el mateix títol, els versos del qual llegeixen: "Groc desclòs, porpra magenta dels déus / d’invisibles i voluptuoses flames / que en cada roca i en cada còdol / celebren el desfici de l’onada".

Maria, la dona que vigila la sala, parla amb tothom que la trepitja i, per tant, sap quines obres són les preferides de la gent. Ofereix també visions personals sobre les que més li agraden i la seva preferida assegura que és la de l’artista formenterenc Fran Lucas Simón, ‘No te rindas I’, un quadre d’un metre per 80 centímetres, creat l’any 2025 amb tècnica mixta. Es llegeix al cartell: "Continuar el viatge, perseguir els teus somnis". Té com a element principal un home tot sol, navegant en una barca de rem i conté diverses capes de profunditat. El quadre va ser inspirat per un poema de Guillermo Mayer amb el mateix títol, ‘No te rindas’, amb alguns versos que, traduïts al català, llegeixen: "No et rendeixis, encara ets a temps / d’abraçar la teva vida i començar de nou, / acceptar la teva ombra, enterrar els teus morts, / alliberar el llast i reprendre el vol".

L’art a altres llocs de la Mediterrània

A més dels pitiüsos, la galeria mostra les obres d’artistes d’altres bandes del mar Mediterrani, com ara els mallorquins Agnès Burguera, Andreu Planas, Catalina Bauzà Riera, Isabela Lleó i Tomeu Estelrich i els menorquins Gracia Ribalaiga i Lluis Pons James, els alacantins Ricardo Vidal i Elena Martí, el valencià Rafael Hernàndez, el ceutí Carlos Larios i el denier Pep Aguilar Mallol.

Maria explica que l’obra més popular és, "amb diferència", la de la mallorquina Agnès Burguera, ‘Núvols’, un quadre quadrat, amb costats de 90 centímetres, acrílic damunt tela de diversos colors pastel, que combinen fent la forma d’un conjunt de núvols, com si estiguessin fets l’un per a l’altre. No pot estranyar ningú que sigui un dels més populars. El poema que la inspira, té el mateix títol, ‘Núvols’, i és de la poeta Joana Raspall. La primera estrofa és la següent: "Núvol negre, núvol blanc, / les cabòries se me’n van / amb vosaltres, cel enllà".

Suscríbete para seguir leyendo