Samuel Hortal, eivissenc a Barcelona: "La idiosincrasia, la forma de ser de la gent catalanoparlant és molt semblant"

Aquest jove eivissenc de 28 anys ja duu nou vivint a Barcelona, on es va treure el grau en Arqueologia, va treballar més de dos anys a museus i actualment treballa com a coordinador d’una companyia de teatre, a més d’estudiar el màster en gestió cultural. Va decidir anar-se’n a la ciutat Comtal per a estudiar a la Universitat de Barcelona, de les poques de l’estat on s’imparteix la seva titulació, a més de tenir un grup d’amics que hi vivien. «Les oportunitats de treball en el sector cultural [a Eivissa] són molt poques. En canvi, aquí hi ha bastants», esmenta el jove. Actualment, treballa als matins i estudia en línia a les tardes a distància, encara que aprofita el temps lliure per anar a exposicions, a banda d’estar sempre buscant nous estudis per formar-se.

Diferències i similituds d'Eivissa i Barcelona

La diferència que més ha notat entre Eivissa i Barcelona és «l’ambició de la gent»: «Normalment, a l’illa la gent està una mica enfocada a treballar a hostaleria, possiblement voler comprar un pis, però a la ciutat la gent té ambicions molt variades, sempre cerquen activitats socials, culturals... per viure experiències diferents», opina. Destaca també la diferència entre ambdues localitats a l’hora de ser LGBTI: «A les ciutats ets més invisible, en el bon sentit, i dona més igual que siguis d’algun col·lectiu. Als pobles la gent sol ser més xafardera i costa més reciclar-se perquè ja et coneix tothom». Per contra, també hi veu similituds entre Catalunya i Balears: «La idiosincràsia, la forma de ser de la gent catalanoparlant és molt semblant», assegura.

A Barcelona parla català «constantment», a la feina, amb els amics, amb la parella: «Xerro més en català que en castellà». Quan els barcelonins el senten la primera reacció sol ser: «Ets de Mallorca?», comenta que la segona més comuna és: «Ets de ses illes?». A més, hi ha gent que considera que té «molt d’accent» i d’altres que li diuen que «ni mica». La seua paraula de l’eivissenc preferida és «mesquí».

«Hi vaig molt», comenta sobre anar a Eivissa, encara que sempre troba a faltar «la naturalesa i estar tan a prop de la platja». Quan ha d’anar al teatre per treballar es troba de camí a la Plaça Eivissa de Barcelona que li recorda els seus orígens. «Té una gelateria molt bona», recomana al mateix moment.

També viu amb una altra persona eivissenca i té molts d’amics de l’illa que viuen a la ciutat Comtal, però: «He fet molts d’amics de Barcelona». Així mateix, hi ha molts aspectes culturals catalans que li agraden: recomana el llibre ‘Et vaig donar els ulls i vas mirar les tenebres’ d’Irene Solà, que «està molt de moda a Barcelona», i considera que s’hauria de llegir més ‘El carrer de les Camèlies’ de Mercè Rodoreda, perquè «és un retrat d’una època passada de Barcelona molt curiós». Li agrada també la música en català, com la cantant Julieta i la seua cançó ‘Cari’.

Suscríbete para seguir leyendo