Badak i l’escena metal a l’illa del tecno, Eivissa

Roberto la veu, José la guitarra, Joan el baix i Álex a la bateria: aquest quartet forma Badak, banda de metal eivissenca que reivindica la cultura alternativa de l’illa amb passió. La banda va debutar l’any 2022 i la formen integrants que es coneixen de tota la vida i altres més nous.

José i Roberto es van conèixer de molt petits i van tocar junts en un grup anomenat Hetzmek des de l’any 2000. Amb aquesta banda, expliquen que van tenir molt d’èxit, van arribar a ser teloners del grup Ill Niño i van tocar a sales com Salamandra o Apol·lo, a Barcelona. Joan, acabat d’integrar, fa broma: "Jo era el seu fan, ells estaven tocant, van venir a l’institut Isidor Macabich i jo, amb 14 o 15 anys, flipava".

Avui dia ja no poden tocar tan sovint, per responsabilitats adultes. Comenta Roberto: "Abans assajàvem tres dies a la setmana, quatre hores, com a xavals és més fàcil anar a passar la tarda. Ara, si podem aconseguir un dia a la setmana, ja és molt".

Per definir el seu gènere assenyalen a Joan, que comenta que podrien ser "una espècie de mescla de nou metal i metal alternatiu, amb tocs stoner", però no es tanquen a estils concrets i assenyalen que tenen discografia i gustos més variats, a més que depèn del públic que agradi més un estil o l’altre: "Som bastant melòdics, encara que algun tema sigui death metal, seria death metal melòdic", asseveren.

Les bandes que els inspiren són més «de la vella escola», encara que hi ha algunes modernes que també els agraden: Polaris, Korn, Deftones, Gojira, Monuments, Architects... Són algunes que destaquen dins del metal, però hi ha altres «més roqueres i de blues», com Led Zeppelin, Jimi Hendrix o Extremoduro, que els agraden.

"Normalment, comencem amb la música, i jo, com a guitarrista, m’emporto les idees al local", explica José. "Després Joan em va dient: ‘Aquesta part més vegades’. I Joan protesta, entre riures: ‘El baixista no existeix’". Afirmen que "la primera és la bona", sobre les idees que els venen al cap durant la composició. Amb les noves tecnologies asseguren que és més fàcil compondre i gravar: "El disc que tenim l’he gravat en el sofà de casa meva", comenta José.

Així mateix, ara estan en contacte amb Dean, un productor, el mateix que la banda de metalcore australiana Parkway Drive. Expliquen: "Álex és un friki d’aquesta banda, li encanta el so de la bateria i un dia va dir que hi contactaria. Li va escriure, li va enviar material nostre i li va agradar, ara és col·lega nostre i ell és el que ens fa les mescles. Des de llavors no ens posem barreres, perquè si un tècnic de Parkway Drive ha decidit barrejar-nos, tot pot ser".

Tocar com a banda alternativa a Eivissa

«Aquí a Eivissa no hi ha sales com en la Península o a Mallorca, sense anar més lluny», lamenta el grup, que vol denunciar que no es promou el talent autòcton: «Les administracions públiques sempre advoquen per grups de versions», expliquen, en referència al recent concert de les bandes tribut a Extremoduro i ACDC a les festes de Santa Eulària. «Hi ha molta música per descobrir i poca cabuda per als grups que realment creen alguna cosa. No els permeten ensenyar-ho a la gent». Recorden que antuvi hi havia més sales on tocar, però ja no es donen aquestes facilitats.

«Com no ens donen hem de buscar-nos nosaltres les timbes», exposen. Lamenten que les sales que hi ha, com el Teatre Eivissa que va quedar inundat per les pluges la tardor passada, han hagut de tancar les portes. A més, hi ha altres sales, però s’han d’emportar tot l’equip, inclosa la tarima, per poder tocar: «És una pallissa», asseguren. «Si hi hagués un lloc, ja no diem un lloc enorme, un petit lloc amb 200 assistents, i que les bandes vagin... És que hi ha bandes per a cada cap de setmana, que vagin passant bandes i la gent hi aniria segur», esperen que arribi aquesta necessitat a les administracions.

«A Eivissa es necessiten locals d’assaig, estem a anys llum de qualsevol lloc», destaquen. «De fet, ara mateix estem en un local de fusteria d’alumini, en la part de dalt, i tenim la sort que Álex coneix a l’amo d’aquesta fusteria i li ha ofert que puguem deixar les andròmines allí», expliquen sobre la precària situació de trobar un lloc en el qual poder assajar a l’illa. «I no és un local condicionat com a tal, nosaltres, gràcies al fet que assagem amb auriculars...», sentencien.

Concerts fora de l’illa

Els problemes de ser músics en una illa com Eivissa no s’acaben amb trobar sales d’assaig o tarimes en les quals tocar. Joan al·ludeix, al seu torn, a la dificultat a la qual s’enfronten com a músics que viatgen amb instruments: «D’una banda, donar les gràcies a l’Associació de Músics d’Eivissa i Formentera i gràcies a Baleària, que ens faciliten viatjar, perquè per a nosaltres és molt difícil pel tema dels instruments. Als vols, cada vegada ho posen més difícil. Si has de portar plats de bateria, guitarra, pedalada... és molt difícil. Això ens repercuteix com a illencs, és un treball més, i surten molt pocs vaixells a la Península. Per a anar a Mallorca, a més, has de pernoctar a l’illa, per tema d’horaris. Sent una illa més petita, som molt dependents de Mallorca, i no hi ha vaixells suficients», manifesta el jove. D’aquesta manera, reclamen més facilitats per viatjar amb instruments.

Així i tot, faran un concert a Mallorca el 21 de març, un altre el 10 d’abril a Madrid per a anar a la final d’un concurs per tocar en un dels festivals de metal més grans d’Europa, ‘Wacken Open Air’, a Alemanya. De moment no tenen tancada cap data a Eivissa.

Suscríbete para seguir leyendo