Laia Prohens, eivissenca a València: «La gent no imaginava que tingués una vida normal a Eivissa»

Acabat de presentar el Treball Final de Grau de Medicina i començant a estudiar l’examen del MIR (Metge Intern Resident). Així es troba l’eivissenca Laia Prohens López. La jove, de vint-i-tres anys, ja en fa sis que està a València.

El seu dia a dia se’l passa estudiant i preparant el MIR, compaginant-ho amb pràctiques hospitalàries als matins, rotant per diferents especialitats. A les tardes estudia. «Durant sisè fas la primera volta: vas mirant el temari, classes els dissabtes, vas fent algun examen... Però així de forma puntual vas fent simulacres del MIR, vas estudiant. Després ja ve la segona volta: l’intensiu. Com ja has acabat sisè, et dediques exclusivament a estudiar el MIR. Començo aquest juny, fins a l’octubre o el novembre, més o menys. Aquesta és la més important perquè ja t’estudies les coses bé. A continuació fas dos més, que van d’octubre-novembre fins a finals de desembre (la tercera volta). És una repassada ràpida de tot el que has vist, intentar integrar les assignatures... I ja en gener fas la repassada final del més preguntat i l’antepenúltim dissabte de gener ja es fa l’examen», destaca.

«T’has de prendre la primera volta amb calma, perquè com comencis amb l’intensiu en juny, no arribes viu a gener», riu. «Evidentment, és dur, perquè has d’estudiar tot el dia. Durant l’intensiu, de dilluns a divendres, des de les 8.30 hores fins les 20 hores, de vegades fins a les 21, altres fins a les 22... Tu t’organitzes com pots. Dissabte tens classe al matí i tens un simulacre com si fos el MIR a la tarda. Són quatre hores i mitja i són 210 preguntes. El fas de 14 a 18.30 hores», continua. «Tens dissabte d’ençà que acabes a les 18.30 hores i tot diumenge lliure (dia de descans de l’acadèmia), que et prohibeixen estudiar perquè has de cuidar el cap», diu amb humor. De cara a la residència contempla hospitals a la Península, no a Eivissa, ja que «són més grossos» i hi ha especialitats que a l’illa no. De moment no té clar a quina especialitat es vol dedicar, es decanta més per les mèdiques, com «endocrinologia, reuma, càrdio o pediatria». «Una vegada ja formada, si ja tinc l’especialitat en un futur, no sé ni on acabaré perquè depèn d’una nota, però podria tornar a Eivissa i tindria un avantatge respecte a altres: una casa on poder viure», manifesta.

Així i tot, assegura que té «moltíssim» temps per a ella, que «fonamentalment» aprofita per fer esport: vòlei dilluns i dimecres, algun dia va al gimnàs i a córrer, i els dissabtes sol jugar a pàdel amb el seu grup d’amics (Charly, Alba, Luis i Mikel).

Similituds i diferències amb Eivissa

El clima, el caràcter obert de la gent i el menjar són aspectes que pensa que són semblants a Eivissa. En canvi, «en quant a l’oci, València li dona deu mil voltes», afirma, ja que té més plans, restaurants, bandes per jugar i fer esport per elegir. El mar li recorda a casa. En dir allí que és d’Eivissa sempre defèn aquest paisatge: «Eivissa té més coses que festa. El millor de l’illa, el que gaudeixo de veritat, són les platges i la tranquil·litat de l’hivern». «Jo sempre recomano que no hi vagin en estiu si la volen gaudir de veritat», exposa, abans d’afegir: «La gent no s’imaginava una vida normal a Eivissa: amb el col·legi, els teus amics... Com que fos tot una mica realitat paral·lela, com un lloc d’oci».

«A València parlo català, però he de dir que se’m canvia l’accent quan estic amb els meus amics valencians. Canvia radicalment, pareix que sóc d’aquí. El parlo regulín, segueix parlant l’idioma, però ja no em surt el meu accent eivissenc», conta. Un exemple de paraules que li han canviat ha set ‘sortir’ per ‘eixir’. «I acabo moltes coses amb la ‘e’», afegeix.

«Quan estic a Eivissa estic molt bé, m’agrada a estar a casa amb els meus pares i el meu germà, Aitor, el fet de conduir per l’illa, passejar per Vila... Però és veritat que després torno a València i estic molt ben adaptada, l’he construït bastant com si fos la meua segona casa. Evidentment, sempre enyores estar amb la teua família i amics, que els tinc més lluny», conclou.

Suscríbete para seguir leyendo