Diario de Ibiza, escola per a futurs periodistes

Quan els boixos són petits no solen tenir clar a què es volen dedicar en un futur. Per això, una bona iniciativa que fan les escoles i els instituts d’Eivissa són les excursions per conèixer les instal·lacions de Diario de Ibiza, i com hi treballen els professionals cada dia. Qui sap, potser algun dia un d’ells vulgui ser periodista.

«El primer exemplar de Diario de Ibiza va sortir l’1 d’agost de 1893. Aquest 2026 complirà 133 anys»

Cristina Martín

— Directora de Diario de Ibiza

Entre els dies 19, 20 i 21 de gener varen passar prop d’un centenar d’alumnes de segon d’Educació Secundària de l’institut Sant Agustí per veure com es fa el diari. En un d’aquests plovia molt quan varen arribar, i després de repartir un exemplar a cada persona del grup, la directora de Diario de Ibiza, Cristina Martín, va explicar com es fa l’edició impresa d’aquest. «Diario de Ibiza és un diari d’informació local, és a dir, se centra en notícies d’Eivissa i de Formentera, les més properes», va introduir. «Diario de Ibiza és un dels diaris més antics d’Espanya. El primer exemplar va sortir l’1 d’agost de 1893. Aquest 2026 complirà 133 anys», va afegir. A més, Diario de Ibiza és un dels 27 diaris que conformen el grup Prensa Ibérica.

La notícia del dia

«Quina és la notícia d’avui?», va preguntar als joves. En aquest cas, a banda de l’accident de tren d’Adamuz (Còrdova) que ocupava totes les portades dels diaris nacionals, a nivell local, era la pluja. «Què hem de fer avui per cobrir la pluja?», va continuar Martín. Es va escoltar un «quedar-se a casa» per allí. De seguida, la directora ho va negar: «Un periodista ha de sortir al carrer». Però, com s’organitza l’equip? A través de grups de WhatsApp. Cada redactor (normalment acompanyat d’un fotògraf) se’n va a un lloc de l’illa diferent i va contant i mantenint informant als altres a través d’aquesta via. A més, d’enviar fotografies i vídeos. Després de recaptar tota la informació necessària, escriu les peces.

Just en aquell moment va entrar un dels fotògrafs, a qui varen preguntar com es fan les imatges o en què es fixa: «Primer asseguro una foto general, i després, a poc a poc, em vaig centrant en els detalls. El treball va sortint sobre la marxa». «Un fotògraf de premsa no fa qualsevol fotografia: ha de contar la informació», va recalcar Martín. Una altra qüestió a tenir en compte són les imatges de menors d’edat, cal tenir el permís previ dels progenitors, però «al carrer es poden fer fotografies de tot el món» o «si són agents de Policia, millor pixelar-los la cara», va exposar.

També varen poder conèixer a l’expert en vídeo, Sergio G. Cañizares, qui va dir-los que es mou per tota l’illa depenent del tema que li toqui. «Plànols de context generals, plànols de detalls i ara podria estar fent-ne un de Cristina parlant», va exemplificar.

Les xarxes socials

Una altra manera de mantenir-se informat o de buscar què està passant són les xarxes socials. Així que, després de la introducció de l’edició en paper, el grup va conèixer a l’equip digital. La «portadista», la persona encarregada de la portada i la web de Diario de Ibiza, en aquest moment estava Laura Martínez, els hi va contar que és la primera periodista a començar a treballar, i és la que mira a primera hora les xarxes socials per si la Policia ha posat que hi ha hagut algun incident, la primera en cridar als Bombers... I d’allí fer peces informatives i anar actualitzant-les durant tota la jornada.

D’ella passen a veure el treball de la gestora de comunitats. «Què és una community manager? Alguna idea a què es pot dedicar?», va dir en veu alta la directora. «És la persona que s’encarrega de les xarxes socials», vaig respondre jo mateixa. Es pot trobar Diario de Ibiza a: WhatsApp, Telegram, Instagram, Threads, Facebook, X, Bluesky, LinkedIn, YouTube, TikTok i Spotify. D’aquesta última xarxa social no s’ho esperaven, així que molts es queden sorpresos. Els hi vaig contar que comparteix les notícies de la web a aquests perfils i que, a més, molts d’usuaris contacten directament per xarxes per comunicar al diari el que han vist o passen material audiovisual a través d’aquestes plataformes.

A més a més, Marisol Plaza és una altra periodista que escriu notícies per a web de temes interessants per als lectors. Aquesta els va recalcar la importància de titular bé una peça perquè a la gent li cridi l’atenció i cliquin per llegir-la. I clar està, que la paraula «Eivissa» hi estigui.

La regla d’or d’un periodista

«La regla d’or d’un periodista i del diari és que quan fallem, hem de corregir. Tot cal confirmar-ho», va assegurar Martín. Per això, compten amb la fe d’errors a paper o es pot fer una altra peça corregint-ho. «A la nostra línia editorial tenim una sèrie de valors fonamentals, com la defensa de la igualtat, dels drets humans o el medi ambient. Quan escrivim informació no podem opinar, però sí a un article d’opinió», va afegir.

Periodistes, fotògrafs, webmaster, maquetadors, comercials, administratius... A un diari treballen moltes més persones i perfils del que els adolescents s’esperaven.

Acabada la primera part de la visita, el següent pas és anar al Club Diario de Ibiza, on se celebren esdeveniments, exposicions d’art, actes, gales de premis, presentacions de llibres... La directora va ensenyar als estudiants un vídeo on es veu la rotativa, situada al polígon de Montecristo, i el procés d’impressió del diari cada nit. Aquest procés es repeteix cada nit de l’any, menys tres. No surt diari el Divendres Sant, el 25 de desembre (Nadal) i l’1 de gener (Any Nou). En paper, només es pot comprar a Eivissa i a Formentera, però en digital ho pot consultar qualsevol persona per tot el món. Algunes peces a la web estan només per als subscriptors, per la gent que paga una petita quantitat específicament per veure contingut de més qualitat.

Vocació professional en un futur

Després de tot el recorregut, alguns es plantegen dedicar-se a aquest món tan vocacional. «Per adonar-me dels xafardejos, premsa del cor», va riure una. Quin consell els hi donaria a aquests joves la directora? Doncs: «Heu de ser curiosos. Llegir i preguntar molt. No heu de pensar que la vida és blanc o negre, la realitat té molts de grisos. No ens podem quedar només amb una sola versió, com més millor».

«Heu de ser curiosos. Llegir i preguntar molt. No heu de pensar que la vida és blanc o negre»

Cristina Martín

— Directora de Diario de Ibiza

Als joves els va agradar tot de la visita. D’aquesta experiència es varen endur com es fan els diaris i el tema dels titulars, l’any que es va crear i el primer exemplar, varen dir. A més, varen manifestar que els va agradar tant web com paper, i la rotativa. En una de les classes una al·lota va dir que li agradava més el paper i que algun cop havia llegit el diari perquè ella hi va sortir. Una cosa interessant que varen trobar va ser el tema de les xarxes socials i que «s’han de fer moltes coses perquè tiri endavant el diari».

Els adolescents se’n varen anar de Diario de Ibiza amb una bossa de regal i amb un possible pensament de què en un futur podrien arribar a ser periodistes.

Suscríbete para seguir leyendo