Sofía García, eivissenca a Vic: «M’han dit comentaris com ‘heu de sortir molt de festa’»

L’eivissenca Sofía García Izquierdo, de vint-i-dos anys, és infermera a Vic. Aquest any és el cinquè que està allà. Va acabar la carrera l’any passat i ara mateix està treballant mentre estudia un màster d’Urgències. Fa torns de set hores, més o menys, de dilluns a divendres: «De vegades em toquen caps de setmana, però normalment és així. Quan treballo els caps de setmana faig torns de 12 hores, tant dissabte com diumenge». Té un poc de temps per a ella, que aprofita per jugar al pàdel i anar al gimnàs. «És un poble petit, però sí que tens alguna cosa per fer», riu.

«A Eivissa, per estudiar Infermeria no hi havia tants de recursos, les classes eren en connexió amb Mallorca, allà està el campus principal. Això de fer classes online i no tenir professors presencials era una mica... Vaig decidir anar fora i va ser Vic, per casualitat», explica.

«Vic no s’assembla gaire a Eivissa. És veritat que aquí la gent és molt més tancada i reservada que a l’illa. També en el tema dels preus es nota moltíssim: viure aquí o viure allà. Tema lloguers igual», remarca, ja que a Vic és molt més barat, hi ha una «diferència abismal». Ella viu amb tres companyes més al centre de la ciutat. «El clima és molt diferent, fa molt més fred que a Eivissa i aquí tot el dia hi ha boira», afegeix.

En canvi, assegura que «l’ambient que hi ha de gent jove sí que s’assembla bastant a Eivissa». «Prendre alguna cosa, anar de compres o anar amb els teus amics a fer qualsevol cosa sí que és paregut», afegeix.

«Sempre tens feina»

En l’àmbit professional, creu que té les mateixes oportunitats a una banda i a l’altra, perquè «la infermeria és un àmbit en el que es necessita molta gent i sempre tens feina». En canvi, a Vic té més «llibertat» per escollir màster i poder estudiar i treballar al mateix cop.

Quan diu que és d’Eivissa, li passa molt una cosa: «Hi ha molta gent que se sorprèn molt, com si fos estrany que una persona estigui estudiant o treballant d’infermera». «També passa molt que et fan comentaris com ‘doncs, heu de sortir molt de festa’ o ‘tu beus molt’, que potser sí, com potser no», exposa.

«Hi ha molta gent que se sorprèn del fet que jo sigui d'Eivissa, com si fos estrany»

García parla normalment en català, i alguna vegada li ha passat que no l’han sabut ubicar o no l’han entès pel seu accent: «Hi ha molta gent que es pensa que sóc mallorquina». «M’ha passat amb la paraula ‘al·lot’, ells diuen ‘nin’, i ‘moix’, que diuen ‘gat’», afegeix.

La jove aprofita quan torna a casa per endur-se’n sobrassada, magdalenes eivissenques i paella. Enyora molt Eivissa, la família i la platja, i en un futur li agradaria tornar per establir-se a l’illa. «M’agradaria viure a Eivissa, però costa una mica poder independitzar-te i sortir de casa dels pares. Ara, vivint uns anys sola, ja fa una mica de cosa tornar. Però a llarg termini, sí, seguríssim que tornaré, seria increïble», conclou.

Suscríbete para seguir leyendo