Sara Fuentes, eivissenca a Múrcia: «Quan vaig a casa em sol portar sobrassada i botifarra»

L’eivissenca Sara Fuentes Juan, de dinou anys, se’n va anar en fa dos a Múrcia. Ara mateix està a segon de carrera, estudiant Ciències de l’Esport. Té classes al matí i fa pràctiques d’assignatures a la tarda. «Vivim tots a la mateixa part del poble de la universitat i solem anar tots junts en cotxe cap allà. Després tornem cadascú al seu pis per dinar i tornem a la universitat», explica. Ella va estar el primer any a una residència i ara viu a un pis a La Ñora, juntament amb tres al·lotes més.

Pel que fa a les oportunitats que li han sortit en anar-se’n fora d’Eivissa destaca que si s’hagués quedat a l’illa no hauria pogut estudiar el que li agrada perquè «la carrera a la UIB (Universitat de les Illes Balears) d’Eivissa no s’ofereix». En segon lloc, recalca que «l’illa és molt petita» i que havent-se’n anat, pot conèixer a gent nova, aprendre com viure tota sola i valer-se per ella mateixa. «Això, si et quedes estudiant a Eivissa, no ho coneixes», afegeix. «Jo, tant al fet d’arribar a Múrcia com estar a un pis, em vaig acostumar súper ràpid i no em va costar mica», afirma.

Fuentes tenia clar des de feia anys que volia estudiar Ciències de l’Esport: «Perquè sempre m’ha agradat molt l’esport i estant asseguda a una oficina no m’hi veia. Al final, aquesta és una carrera que t’ofereix moltes sortides». Quan acabi els quatre anys de carrera encara no té clar del tot a què vol dedicar-se, però es planteja l’educació, la readaptació física i ser entrenadora personal.

«Aquí no hi ha molta diferència amb Eivissa, perquè també és un lloc petit. Jo crec que per això no em va costar gaire adaptar-me, perquè és un lloc petit, que no costa moure’s», diu. «Igual en el que més ho vaig notar va ser el fet de tenir tan lluny la mar», afegeix.

Un trajecte que «es fa llarg»

El transport públic va bastant bé, destaca, disposen d’autobusos i tramvia que et deixen al centre de la ciutat. En canvi, el trajecte d’Eivissa a Múrcia «es fa llarg». Ha d’anar a Alacant en avió (35-40 minuts de trajecte) i després se’n va cap a Múrcia en autobús (40-50 minuts). «Per Nadal varen llevar el vol directe Eivissa-Alacant i vaig haver de fer escala a Palma», conta.

Allí no parla català: «Ho noto moltíssim quan torno a Eivissa, se’m fa estrany parlar-lo». De fet, el que li han dit algun cop és «com es nota que tornes de casa». «Jo mai ho havia notat res que tingués accent», especifica. A més, sempre li mencionen el tema de la festa quan diu que és d’Eivissa. De fet, ella no tenia cap estereotip de cara als murcians: «Igual per això anava amb les expectatives bastant baixes i em va sorprendre per a bé». Descriu a la gent d’allà com oberta, amb la que rius molt i no els hi costa conèixer a gent nova.

«Anava amb les expectatives bastant baixes i Múrcia em va sorprendre per a bé»

La jove enyora Eivissa quan porta temps fora i li queda poc per tornar: «Al final és molt de temps fora de casa». A banda de la família i la mar, Fuentes troba a faltar el menjar eivissenc. «Quan vaig a casa em sol portar coses. El que més, sobrassada i botifarra», diu.

De cara al futur, no sap encara si es quedarà a Múrcia o tornarà a Eivissa. Si volgués tornar a l’illa, podria treballar en el seu sector.

Suscríbete para seguir leyendo