Gonzalo Daniel Foresi, argentí a Eivissa: «Mai m’he sentit tan ben cuidat com aquí»

Una decisió d’anys d’anar-se’n del seu país natal i el fet de fer-se un passaport italià, així va començar el viatge de l’argentí Gonzalo Daniel Foresi. Aquest jove, de trenta-tres anys, és d’un poble de l’interior de la província de Còrdova, aferrat a Santa Fe, que es diu Arias. Se’n va anar amb un amic, Juan Francisco, a Itàlia per fer-se la nacionalitat i el primer destí no va ser un altre que Eivissa. A l’illa estava treballant de temporada un altre amic seu, Renato, així que el varen visitar amb la intenció de passar aquí quinze dies de vacances. Les dos setmanes passaren a ser un mes, aprofitant tots els tancaments de les discoteques, i al final Foresi duu a Eivissa des de l’octubre de 2024. Llicenciat en Màrqueting i tenint un certificat de mediador de segurs nivell 1, va trobar feina primer de comercial a un concessionari i després a un banc, on està des d’abril.

En el seu dia a dia, treballa de matins i a la tarda té temps d’oci. De fet, agafa la trucada de camí al gimnàs. Li agrada entrenar diàriament i ajuntar-se amb els amics, a més que li encanta l’estiu per anar a la platja. «M’estic movent per l’illa en autobús. Per sort, el trajecte des d’on visc, ses Païsses, fins a Vila, és directe i només tarda mitja hora, que és el que de vegades tarden els meus companys en arribar i buscar un lloc per aparcar», explica. «No em puc queixar d’això. Estic content amb el temps que em queda per mi», afegeix.

«A Eivissa, l’estabilitat que et dona tenir un salari que està bé et deixa fer plans que potser a l’Argentina hauria de pensar molts de mesos per poder fer, com per exemple algun viatge o comprar-me alguna cosa, o tractar de pensar més enllà, en el futur», destaca, pel que fa a les oportunitats que li brinda l’illa. «A l’Argentina vaig estar set anys treballant i estava una mica estancat, perquè els salaris no van de bracet amb el cost de la vida. A Espanya tampoc estan tan bé, però crec que vaig tenir una millora en aquella part i es nota», afegeix.

Diferències i similituds entre Eivissa i l’Argentina

Com a diferència entre Eivissa i l’Argentina remarca els companys de la feina: «Tinc sort, al treball em tracten molt bé els meus companys i els meus superiors, fins i tot els directors, mai no m’han tractat així a una feina, mai no m’he sentit tan ben cuidat». «Reconec aquesta diferència perquè per a una persona que ve de l’Argentina, que ve de fora, tenir aquesta possibilitat i que, a més, la tractin bé i l’ajudin tot el temps... La veritat que està molt bé», assegura. Sobre les similituds, reflexiona que és més difícil trobar-ne alguna perquè el poble on vivia és molt petit, les oportunitats de treball són «mínimes» i la possibilitat de progressar, «quasi nul·la». «Si te’n vas a Buenos Aires, a Còrdova capital o a Rosario, segurament hi ha més similituds en el sentit que hi ha més opcions de feina, hi ha més possibilitats de créixer en una mateixa empresa, i pel tema del turisme i la vida nocturna», reflexiona. En canvi, la naturalesa i el camp d’Eivissa sí que li recorda al poble.

Foresi anuncia que el que menys li agrada de l’illa és la dificultat per llogar un lloc on viure: «M’agradaria ser independent i viure tot sol, i no en tinc la possibilitat. O si la tinc, potser em costarà més de la meitat del meu salari, no ho puc assumir». Al contrari, el que sí que li agrada és el ritme de vida tant a l’estiu com a l’hivern, les platges i el trekking.

L’argentí enyora la seua família, però mentres les coses li vagin bé al treball i a l’illa, es quedarà a Eivissa. Passa el temps amb eivissencs, així que «poc a poc» està aprenent el català, ja entén moltes paraules, però no pot respondre encara en aquesta llengua. ‘Molt bé’ és una expressió que li agrada que li diguin. També gaudeix menjant sobrassada, bullit de peix, ensaïmada i flaó.

Suscríbete para seguir leyendo