De Pedro a Pere, la campanya per dir-te com realment et dius a Eivissa

Quants de cops hem abreviat un nom de pila o escrit malament un llinatge? Amb l’objectiu de normalitzar tot això va néixer la campanya ‘I tu, com et dius?’, idea impulsada pel vocal de l’Institut d’Estudis Eivissencs (IEE) Maurici Cuesta i Labèrnia.

«A l’IEE vàrem decidir fa un any que valia la pena impulsar una campanya per animar la gent d’Eivissa a normalitzar tant el nom de pila com el llinatge, perquè és un tràmit que no és difícil, tens dret de posar Pere en comptes de Pedro, i escriure bé Clapés, que és com s’escriu ara, encara que hauria de ser Clapers. Per exemple, hi ha molta gent que de llinatge és Juan i es vol posar Joan», explica l’historiador i professor. «Tot això són tràmits relativament senzills, però a la gent no li arriba la informació, li fa mandra o no sap com fer-ho», afegeix. És una iniciativa senzilla i gratuïta, «pensada per ajudar la ciutadania a normalitzar els seus noms, llinatges, noms de cases o malnoms», varen informar des de l’IEE al novembre en un correu. En llançar-la, ho varen fer amb un vídeo, protagonitzat per actors del grup de teatre de l’IEE, un díptic en paper i digital, i un cartell.

El Gabinet d’Onomàstica de la Universitat de les Illes Balears és «el nostre referent de consulta», recalca Cuesta. Per aquest motiu, han inclòs aquest servei com a «lloc a consultar per possibles dubtes, sobretot d’ortografia». «Com hauria d’escriure tal nom? Com hauria d’escriure tal llinatge?», continua l’eivissenc. «La campanya és una crida a la gent i l’anima a escriure correctament el seu nom de pila i el llinatge», remarca.

Adaptació a Eivissa

«La Universitat va fer una campanya que està molt bé que es diu ‘I tu què noms?’, però, clar, això a Eivissa no es diu i ho vàrem adaptar a l’illa. I aquí hem fet una cosa, que a Mallorca no passa tant, que és que hem ampliat també l’objectiu de la campanya per animar la gent a retolar correctament, si vol, el nom de ca seua», indica. «Hi ha gent que de vegades també hi posa el nom de la venda, fins i tot el de la parròquia o del poble. En tot això també assessorem», ressalta.

«Aquestes consultes es poden fer a l’IEE, al Gabinet d’Onomàstica de la Universitat de les Illes Balears i als serveis lingüístics municipals i del Consell d’Eivissa», informa Cuesta. També es pot telefonar directament a l’IEE, ja que tenen gent a cas fet per a aquest tipus de consulta.

Aquesta iniciativa compta amb el suport de la Universitat de les Illes Balears, de l’Institut d’Estudis Baleàrics i del Govern de les Illes Balears. «L’objectiu és facilitar que qualsevol persona pugui adequar la grafia del seu nom a la normativa catalana o, si ho desitja, fer oficial un hipocorístic (com Toni, Fina, Pep...), possibilitat que la Llei del Registre Civil permet des del 2011», indica l’IEE.

«L’objectiu és facilitar que qualsevol persona pugui adequar la grafia del seu nom»

Institut d'Estudis Eivissencs

Procés a seguir

«Les persones interessades poden accedir a slg.uib.cat i demanar gratuïtament una nota informativa sobre el seu nom, llinatges o hipocorístic. Un cop rebuda la nota, cal adreçar-se al Registre Civil del municipi de residència, de manera telemàtica o presencial, per tramitar la normalització. La forma normativa del nom quedarà reflectida en la propera renovació del DNI o passaport. També s’ofereix assessorament telefònic a través del 971 17 27 17, podeu contactar també amb el servei lingüístic del vostre consell o municipi», exposen.

«Tens dret a inscriure el teu nom en català, adequar la forma escrita dels teus llinatges a la normativa vigent de la llengua catalana, introduir la conjunció ‘i’ entre els llinatges... Només t’has d’adreçar al registre civil corresponent per fer la sol·licitud i la tramitació dels canvis. Allà t’informaran de la documentació que has d’aportar. Hi hauràs d’adjuntar una nota informativa de normalització de noms i cognoms que expedeix gratuïtament el Gabinet d’Onomàstica de la Universitat de les Illes Balears», s’explica en el díptic.

«Una cosa molt típica és el ‘Can’. Abans s’apostrofava (Ca’n), ara fa anys que està acceptat ‘Can’. Doncs això igual hi ha gent a qui li fa mal d’ulls i vol canviar-ho», exemplifica Cuesta. «La campanya és per escriure’s bé el nom de pila, o els noms. Hi ha molta gent que a Eivissa es diu José Antonio, doncs si aquestes persones un dia es volen posar Pep Toni, s’ho poden posar, no Josep Toni obligatòriament», destaca l’historiador. «Com hi ha gent que està batejada com a Francisco i es pot posar Xico com a nom de pila. Això es pot fer, però has de fer un tràmit burocràtic», afegeix. O si una casa té el rètol de ‘Cuidado con el perro’, també ho pot posar en el català d’Eivissa i posar fórmules com ‘Anau alerta amb el ca’.

Ell mateix és el clar exemple: quan va néixer el varen batejar com Mauricio i quan va tenir divuit anys, va fer els papers al Registre Civil, va fer una instància i argumentar i no va haver-hi cap problema: «Cap funcionari pregunta ni qüestiona. Home, et poden no donar per bo un nom, perquè és un canvi de nom. Com si fos d’Antònia a Josefina, que aquesta última es podria posar Josepa, Josefa, Fina o Pepa».

«També el registre t’ho ha d’acceptar. Els canvis no poden induir a confusions, no pot ser que tu, la teua identitat, quan et normalitzis el nom, ningú tingui clar si segueixes sent la mateixa persona», exposa el professor.

«No pot ser que tu, quan et normalitzis el nom, no es tingui clar si segueixes sent la mateixa persona»

Maurici Cuesta i Labèrnia

— Vocal de l'Institut d'Estudis Eivissencs

Els noms estaven abans mal escrits perquè en l’època del franquisme estava prohibit inscriure noms en català al Registre Civil i, en paraules de l’historiador, «per una falta d’alfabetització en català». «Abans tothom parlava en el català d’Eivissa, però molta gent no l’havia après a llegir ni a escriure», diu. Un exemple que menciona és el d’un comerciant que li volia posar el rètol a una botiga que va decorar el pare de Cuesta. Aquesta persona volia que es digués ‘Es Purtal’ i el pare de l’historiador li va dir que en venir de porta, per tant, era ‘portal’ amb ‘o’: «Aquell senyor va dir que de cap manera i va acabar retolant el negoci amb ‘u’. Com va passar amb l’Armeria Murenu».

«Aquesta campanya realment no l’hauria de fer l’IEE, l’hauria de fer el Consell d’Eivissa o el Govern de les Illes Balears. En canvi, a una institució privada ens fa mal d’ulls veure les coses mal escrites i sabem que hi ha gent que té ganes de que estiguin ben escrites o ben dites. Però de vegades no saben com fer-ho o a qui recórrer, i nosaltres per això ens oferim», destaca el professor, qui recorda que un dels principals objectius d’aquesta entitat és la defensa i promoció de la llengua, en concret, la variant d’Eivissa.

Cuesta animaria la gent d’Eivissa, sigui d’on sigui, a «utilitzar i escriure la versió d’aquí del seu nom, ja que és la manera en què nosaltres estem més a prop d’un territori».

Suscríbete para seguir leyendo