Susana del Pozo, andalusa a Eivissa: «A l'illa no et coneixen però te tracten com si et coneguessin»

Molta gent ve a estiuejar a Eivissa i, fins i tot, després s’hi queden i resideixen tot l’any a l’illa. Aquest va ser el cas de Susana del Pozo Manglano. Aquesta jove, de vint-i-cinc anys, nascuda a Lanzarote, però criada a Carmona (Sevilla) venia cada estiu des dels quinze anys a Eivissa: «Nosaltres vivíem a Sevilla i al meu pare li varen oferir una feina a l’aeroport d’Eivissa. Doncs, vengueren els meus pares i el meu germà i jo marxàrem a Talavera de la Reina amb la meua àvia perquè aquí es parlava català i si a una boixa andalusa la posaves a parlar-lo, ho hauria suspès tot». «Des dels quinze anys he passat tots els estius a Eivissa. I als setze ja vaig començar a treballar les temporades a l’illa», conta.

L’estiu de 2024, quan Del Pozo ja havia acabat d’estudiar (va fer el doble grau en Administració d’Empreses i Comunicació Audiovisual a Madrid) estava treballant de temporada i, quan se li va acabar el contracte, al final li va sortir una altra oportunitat laboral. Ara treballa a un banc i resideix a l’illa durant tot l’any.

El seu dia a dia comença d’hora perquè ha d’agafar el transport públic des de Santa Eulària fins al centre, però només treballa els matins. «Sóc privilegiada per tenir l’horari que tinc, per això puc organitzar-me per poder descansar i tenir vida social», assegura.

«No em plantejaria tornar a Sevilla perquè mai he tingut els companys ni els caps que tinc ara, a banda de que tinc aquí la meua parella i amics. Sé perfectament que si me n’anés a una altra banda, al final enyoraria l’illa», remarca. «És veritat que m’ho poso una mica complicat pel tema de l’habitatge, independitzar-te i comprar-te una casa és quasi un privilegi», diu. Aquest és l’aspecte que menys li agrada d’Eivissa, però el que més són les platges i cales: «Jo no he vist platges i cales igual en la meua vida, són precioses, em tenen boja». «La part bona d’Eivissa també és que té muntanya i té platja, que són coses molt complicades de veure juntes a la península», afegeix.

«Sé perfectament que si me n’anés a una altra banda, al final enyoraria l’illa»

Susana del Pozo Manglano

— Andalusa a Eivissa

Pel que fa a les diferències entre Eivissa i la península, les nota sobretot en la gent: «Aquí tots es coneixen i, si no et coneixen, et tracten igualment com si et coneguessin de tota la vida. Per a mi, la gent d’aquí és molt propera». Una cosa dolenta que troba a l’illa, és que a Eivissa no hi ha centres comercials o bandes per jugar a les bitlles a un preu accessible.

La jove entén el català i l’intenta parlar. Les seues paraules i frases preferides són: ‘bon dia’, ‘bona nit’, ‘dolenta’ i ‘esmorzar’. «En el treball m’ha passat algun cop de voler atrevir-me a parlar català i em poso a dir bambades perquè hi ha moltes vegades que se’m queden mirant amb una cara...», riu. A més, li encanten l’ensaïmada, el flaó, el bullit de peix i l’allioli.

Del Pozo, de cara al futur, es veu vivint a Eivissa: «Ara mateix considero la meua llar l’illa».

Suscríbete para seguir leyendo