Pablo Pavón, director d'Artes Pavón: «Vàrem començar a assajar les primeres obres de teatre a ca meua»

Seguir el seu instint i perseguir el seu somni va ser el que Pablo Pavón de la Cruz va fer quan va formar la companyia de teatre Artes Pavón. «D’ençà que era petitet, el teatre era el meu joc favorit. Jo feia els meus teatres al pati de la casa de la meua àvia. Manava a tots els meus cosins petits a fer obres de teatre», relata l’eivissenc, de trenta anys. «Sense cap propòsit ni res. No sabia què estava fent, però m’agradava», afegeix. Ha acabat formant la seua companyia de teatre i una acadèmia, on fa classes de dos hores i ara mateix té vint alumnes.

Com va passar el teatre de ser un joc a una realitat?

Quan vaig tenir dinou anys, vaig començar a formar-me en teatre. Vaig començar a l’escola de GAT, amb Merche Chapí, ella va ser la meua primera professora, i amb Àngels Escandell, vaig estar allí tres anys. Jo era el més tímid del món i el teatre em va obrir un munt. Abans de la pandèmia, vaig estar amb Artes y Oficios, dirigit per Ramón Taboada. Amb ells vaig estar aproximadament quatre anys i amb ells vaig pujar a l’escenari per primera vegada. Després de la pandèmia, vaig anar a formar-me a Madrid, fent cursos intensius amb actors, i amb classes magistrals de gent famosa. Tot això ho vaig estar fent durant quatre anys. Jo sabia que en un futur faria alguna cosa, era el meu somni, però no tenia pensat quan. Després de la pandèmia, sobre el març de 2021, se’m va ocórrer escriure i representar obres, buscant amics de les classes de teatre, per divertir-nos. La vàrem fer de 'Halloween' i l’obra va sortir perfecta, la vàrem fer tres cops a Can Ventosa i una al Centre Cultural de Jesús. I ja allí vaig batejar la companyia com Artes Pavón, però jo no tenia res més, seguia la intuïció. Quan va acabar vaig pensar que perquè no donar-li forma.

El nom, per què és arts en general i no només teatre?

Ho vaig fer per tenir la seguretat, per englobar totes les arts. Perquè el teatre, la veritat, sobretot aquí a Eivissa, és molt complicat dur-lo i lluitar-ho tot sol. La gent no li dona la importància que té, al teatre, no el coneixen. A Eivissa només s’omplen els teatres quan és algú de la televisió a fer una obra o un musical conegut. No sé si ho fem malament o el màrqueting que se li dona no és el correcte. El teatre és un esforç de treball i llança un missatge tan fort, que la gent fins que no va, no ho sap. El teatre mou moltes coses, però cal obrir-li una mica més la porta.

El procés de crear la companyia com a tal va tardar molt? Va tenir moltes dificultats?

Nosaltres vàrem començar a assajar les primeres obres a la sala d’estar de ca meua. I l’última obra que vàrem fer, ‘Yo Perro’ al 2025, part de l’obra l’assajàvem a la meua habitació. Jo llogava espais a l’Escuela de Cine de Ibiza i Del Blanco Producciones. Fins al març de 2025 que vaig comprar un local a Sant Jordi per fer una sala d’assaig i vàrem fer una acadèmia de teatre per fer els assajos de les obres i per a donar jo mateix classes com a director, no com a professor perquè no tinc la formació, les dono segons l’experiència que tinc.

Com és el seu dia a dia amb les classes i la producció de les obres?

Jo estic molt boig. A banda d’això, perquè encara no em donen els sous com per poder mantenir-me només d’això, venc cotxes. Quan surto del meu treball de venda de vehicles, a les set de la tarda, és quan me’n vaig a la meua sala. Tinc fixes els meus dies de classe amb els adults, pels boixos tinc professores. Ara mateix només tinc una classe d’adults, així que tots els altres dies els utilitzo per assajar conforme als horaris dels actors que agafo. Que també això és un problema perquè vaig començar a fer obres amb dotze perdones, però ara no es pot perquè la disponibilitat de la gent és molt variada. Ara només estic fent-les de dos o tres persones, incloent-hi a mi. Jo faig la direcció i tot.

Quins beneficis té el teatre? I com animaria a la gent a apuntar-se?

El principal és que et fa conèixer -te. Sempre a les escoles ens han inculcat que tots els errors i tot el dolent que tens, ho has de corregir. I quan tu corregeixes una cosa que és teua, el que estàs fent és que no t’estàs acceptant. I en teatre el que es fa és jugar amb el teu cos i la teua ment, jugar amb el que tens, mai fer-ho fora i mai fer una negativa. El teatre t’ensenya a ser tu mateix i t’ensenya que les equivocacions són part de tu. Per animar a la gent a apuntar-se a teatre, els diria que si volen prendre’s la vida més com un joc, que facin teatre. És el lema. Afrontar els problemes d’una manera més conscient. És com estar sempre en el present. El teatre és sempre posar l’atenció en el que m’està passant ara.

Què significa el teatre per vostè?

Per mi el teatre és felicitat. Per mi sí que és una forma de vida.

«Per mi, el teatre és felicitat. Per mi, sí que és una forma de vida»

Quanta gent té apuntada a l’acadèmia i quin perfil és el més habitual?

Hi ha vint persones apuntades aquest mes de gener. Normalment, en teatre són més dones. És una pena, perquè els actors masculins són una meravella [les dones també], però tot l’home que s’atreveix a fer teatre té alguna cosa, a mi sempre em crida molt l’atenció, impressiona. Jo animo als homes a provar més, és per a tots.

Creu que es podrien fer més coses de teatre a Eivissa? Com es podria promocionar-lo més a l’illa?

Per promocionar més el teatre a Eivissa, per exemple, que no es facin coses a curt termini. I que els auditoris deixin els caps de setmana lliures. No hauria de parar d’haver-hi coses. A vegades ens donaven només dos mesos de preparació, a Madrid s'entén, però aquí, a Eivissa, per preparar una obra bé necessitem sis o nou mesos. Les institucions ens donen un rang com si fóssim professionals. I després, compte també amb el que cobres!

«Aquí, a Eivissa, per preparar una obra bé necessitem sis o nou mesos»

Quantes obres heu fet en total? Quins plans de futur té?

Deu espectacles, tots escrits per mi. De futurs projectes, hi ha una obra per al Pedro Cañestro que la farem al març a Caló de s’Oli. I per Sant Jordi i el medieval també farem una obra. Més les classes que estem fent.

Què li diria al Pablo petit?

Ben fet, segueix així de boig! No et frenis.

Suscríbete para seguir leyendo