IDÒ! | RESUM TESTIMONIS 2025
Els testimonis més destacats d'IDÒ! 2025: Quan partir també és una manera de tornar
Molts eivissencs i mallorquins han decidit marxar de les seves illes per viure experiències a l'estranger per motius acadèmics, laborals o personals. Altres, en canvi, han optat per venir a les Balears pels mateixos motius. A través de les seues històries, publicades a Diario de Ibiza i Diario de Mallorca, descobrim com han afrontat el repte de viure fora de la seva terra natal i l'adaptació a la seva nova vida

Els testimonis més destacats d'IDÒ! 2025: Quan partir també és una manera de tornar / Arxiu Personal
Carla Torres Juan | Carlota Pizá
Hi ha viatges que comencen amb una maleta i acaben convertits en identitat. Hi ha persones que se’n van per estudiar, per amor, per feina o per pura intuïció i que descobreixen que marxar no vol dir trencar, sinó estirar fils. Al llarg del 2025, IDÒ! ha recollit veus que viuen entre illes i continents, entre arrels i horitzons. Testimonis d’eivissencs i mallorquins que han fet del món casa seva, i també de persones arribades de fora que han trobat a Balears un lloc on quedar-se, aprendre i arrelar.
Arrelar venint de lluny
Algunes històries comencen a milers de quilòmetres de les Illes i acaben amb una vida construïda aquí. És el cas de Valentina Maida, que va deixar Mendoza, a l’Argentina, per començar de nou a Eivissa. El motiu inicial va ser l’amor: el seu al·lot va viatjar a l’illa i, en tornar, li va proposar donar el salt. Poc després es varen casar i avui comparteixen negoci a Sant Antoni, un saló d’ungles i barberia que és també punt de trobada. Valentina compara dos realitats molt diferents: a l’Argentina, obrir un local és més fàcil, a Eivissa, la burocràcia pesa més. Però també destaca una seguretat vital que no havia sentit abans. La moneda, el caràcter de la gent, les paraules noves d’un idioma que va fent seu… tot forma part d’un procés d’adaptació que no es viu com una renúncia, sinó com un aprenentatge constant.
També des de l’Argentina arriba la història de Jeanette Galker, que fa tres anys va arribar a Mallorca per a un mes… i ja no se’n va anar. Al principi, rebutjava la idea de deixar el seu país. Però aquell mes va ser revelador: va descobrir una qualitat de vida que ho va canviar tot. Poder deixar el mòbil damunt la taula d’un restaurant, moure’s amb tranquil·litat, sentir-se segura fins i tot de nit... Jeanette parla de Mallorca com un espai on el temps es viu d’una altra manera, on la quotidianitat no és una cursa constant. La seva mirada externa treu a la superfície allò que sovint es dona per fet.
Una experiència semblant, però des d’Europa, és la de Nicolò Napoli. Nascut a Palerm, va acabar a Eivissa també per amor i ja fa nou anys que hi viu. Autònom, dedicat al món dels escacs, explica com aquest joc té una presència discreta però apassionada a l’illa. Després d’haver viscut a Roma durant molts anys, Nicolò observa Eivissa amb mirada crítica i afectuosa alhora. El que més li costa d’acceptar és la proliferació d’hotels i la manca d’habitatge, una preocupació que comparteix amb molts residents.
Sortir per créixer, tornar per entendre
Molts dels testimonis recollits per IDÒ! són de joves illencs que han partit per formar-se, convençuts que el món ofereix oportunitats que, de vegades, les illes no poden donar.
Néstor Rojo Colomar, eivissenc, va fer l’Erasmus a Roma mentre estudiava Administració i Direcció d’Empreses a la Universitat de les Illes Balears (UIB). Classes en italià i anglès, un sistema universitari amb més convocatòries d’exàmens i una vida social intensa varen marcar la seva experiència. Però hi ha un detall que resumeix bé el pes de la identitat: quan deia que era d’Eivissa, els italians «es tornaven bojos». L’illa com a mite, com a referent, vista des de fora amb fascinació.
Hannah Newton Cardona també va sortir d’Eivissa per estudiar. Primer a Barcelona, on va cursar Bioquímica, i després a Mallorca, amb un màster en Nutrigenòmica i nutrició personalitzada. El seu trajecte no és només acadèmic, sinó també territorial. Hannah compara dos illes que sovint es miren de lluny: l’arquitectura dels pobles, el tipus de turisme, la percepció d’oportunitats laborals. A Mallorca hi veu un turisme més familiar i massificat. A Eivissa, una altra energia. La seva experiència reflecteix que, fins i tot dins l’arxipèlag, moure’s és una manera de descobrir diferències profundes.
Anna Torres Juan va canviar Eivissa per Madrid per estudiar Publicitat i Màrqueting. El xoc va ser notable: el transport públic, la necessitat —o no— de cotxe, el ritme accelerat de la capital. Però el que més enyora són els dinars familiars dels diumenges. Per a ella, tornar a Eivissa un cap de setmana és «posar la vida en pausa». Una frase que resumeix el valor emocional de l’illa com a refugi.
Altres històries porten la cultura balear encara més lluny, fins a convertir-la en part d’un relat global. Toni Capó Quetglas, investigador mallorquí, es troba a Baltimore (Estats Units) fent una estada doctoral. Allà participa en estudis sobre teràpies per a malalties neurodegeneratives i descobreix diferències profundes en la manera d’entendre la investigació científica.
Sebastià Ferrer viu a Seül, Corea del Sud, gràcies a un intercanvi universitari d’Arquitectura. Entre classes a una de les universitats més prestigioses del país i una ciutat que no dorm mai, el que més enyora és sorprenentment senzill: un bon pa amb oli, la mar, les cales i la Serra de Tramuntana.
Águeda Camacho Fernández ha convertit la mobilitat en la seva trajectòria professional. Ha viscut a Madrid, París i ara a Milà, treballant en màrqueting per a un grup internacional com Vorwerk. El seu pas per Yves Saint Laurent a París simbolitza un objectiu assolit després de constatar que, a Espanya, les condicions laborals, especialment en la moda, sovint són precàries. La seva història parla d’ambició, però també de sacrifici i adaptació constant.
Marta Rayó Cirer, amb només 23 anys, ha fet del cel la seva oficina. Després d’estudiar Criminologia i formar-se com a tripulant de cabina, avui vola amb Emirates. Viure a l’Orient Mitjà no entrava en els seus plans inicials, però formar part d’una gran companyia li permet conèixer el món. Per a ella, volar és una manera de relativitzar, de mirar la vida des d’una altra perspectiva, sense oblidar mai d’on ve.
Per últim, Marta Ramos representa potser una de les experiències més exigents: Harvard. Després de cursar el batxillerat internacional a Mallorca, va afrontar un procés d’admissió que va molt més enllà de les notes. A la universitat nord-americana ha trobat flexibilitat i una nova manera d’entendre l’educació.
Suscríbete para seguir leyendo
- El puerto de Ibiza vuelve a abrir pese al azote de 'Nils'
- Instalan ocho nuevos radares en Ibiza: están en estas carreteras
- Patrimonio de Ibiza: El agua vuelve a brotar en sa Fontassa
- Un hombre con orden de alejamiento deja a su expareja en estado crítico y hiere también a la madre y la hermana en Sant Antoni
- El Carnaval de Ibiza aplaza su gran desfile: la rúa se celebrará el domingo
- Los residentes de Ibiza y Formentera tendrán excepciones para entrar en Mallorca con sus vehículos
- Fallece Justin Kullemberg, Justus, el violinista de las calles de Ibiza
- Un viaje a Ibiza de 35 minutos: la absurda reprogramación de Ryanair que ha arrasado en redes